REMODELADES UNA PART DE LES ESTANCES DE LA PLANTA BAIXA DE CAN GAZÀ

Les darreres setmanes  una brigada de residents ha desat a fons les estances que antigament ocupava el pagès de Can Gazà. S’han reparat els desperfectes ocasionats per l’ús i el temps, s’ha pintat, s’ha netejat a consciència i s’ha redecorat un espai comú que ho té tot per ser esplèndid:  a més de ser naturalment acollidor, s’obre a la part enjardinada del casal, fet que el converteix en un indret ideal per a la trobada i la conversa assossegada. I també per a la reflexió i la contemplació, fins i tot.

Un espai formidable, en definitiva, que necessàriament hem d’oferir als nostres amics, als que comparteixen els objectius de la nostra causa, com un retorn simbòlic al temps que ens dediquen i a les aportacions que fan possible que el projecte assistencial de Can Gazà segueixi actiu i més enguany que fa 20 anys que el gestiona la nostra entitat, l’Institut contra l’exclusió social.

NO SÓN ESPÈCIES INVASORES

El diari “Ültima Hora” d’ahir dia 13 de gener, a les pagines 24 i 25, presentava un reportatge titulat “Un parque sin niños”, sobre el parc de Can Simonet, del barri ciutadà de Camp Rodó. (https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2023/01/13/1862447/palma-can-simonet-parque-ninos.html). Just a baix del titular es diu literalment: “El recinto de Can Simonet se llena de indigentes que auyentan a vecinos por las heces, el alcohol y las jeringuillas”. El peu de pàgina d’una de les fotos també és taxatiu: “El parque solo es visitado por vecinos con perro”.

El text, signat per Gemma Marchena, ve a dir que els veïns del barri no frueixen del parc de Can Simonet per culpa dels indigents. A mi em queda el dubte de si el veïns no hi van com a mostra de rebuig als indigents (que, recordem, segons la definició, és qui està “Mancat de les coses més necessàries a la vida”) o per temor, com insinua el títol.

Tanmateix, per una raó o altra, cal recordar que els indigents no són cap espècie invasora que cal combatre; són persones víctimes del sistema, de l’entorn o d’elles mateixes. Per això, segueixen tenint els mateixos drets i els mateixos deures que la resta. Tenen tot el dret d’anar als parcs o a qualsevol espai públic, de la mateixa manera que se’ls ha d’exigir el comportament que correspon, com a qualsevol altre ciutadà modèlic. Com pot una persona o un grup de persones que no tenen res més que la seva desgràcia fer por a ningú?

No és bo traduir a conflicte social la marginació humana perquè és el primer pas cap a l’aporofòbia –l’aversió a la pobresa-. No hi ha ningú que vulgui ser exclòs de la societat; les persones que s’hi han vist abocades no hi estan per gust ni a gust. Ningú vol –ni ha- de dormir al ras, al carrer, i qui diu que hi vol romandre nit i dia és perquè ha arribat al grau més baix de l’autoestima. Per això, la resposta ciutadana a l’exclusió social –moderada o severa- no ha de ser mai ni el temor ni la condescendència. Una persona exclosa no ha perdut la condició humana, recordem-ho sempre.

El reportatge també assenyala l’origen dels indigents del parc de Can Simonet: els centres de Ca l’Ardiaca i Can Gazà. Tampoc no és bo assenyalar d’aquesta manera, sobretot sense contrastar les informacions. Lluny de ser assenyalats com a focus indesitjables i d’indesitjables, tots els centres i serveis , públics i privats, que acullen i atenen aquelles persones mancades de les coses més necessàries a la vida, haurien de ser reconeguts per tothom. La feina que fan hauria de ser molt més valorada socialment precisament per contenir eficaçment totes les dificultats a les que han de fer front aquelles persones que, per les raons que siguin, han perdut tot allò que els mantenia en societat: la llar, la feina, el futur i la dignitat. Per un grapat de bruts i d’incívics –hi ha indigents que ho són, evidentment- no destruïm els recers i aixoplucs que atenen el millor que poden les persones en destret. D’altra banda, qui estigui lliure de no conèixer de prop o d’un poc més enllà un cas de degradació personal per culpa de qualsevol toxicomania, que em tiri la primera pedra.

Quant a Can Gazà, tornar a dir que som un centre residencial i comunal, això vol dir, que tots els residents, d’acord amb el seu grau de salut, han de dedicar diàriament bona part de la jornada a treballar per a la casa, entre d’altres raons perquè el primer que cal combatre en una persona marginada és l’ociositat. Tenim la granja, l’hort, el servei de cuina i el manteniment del casal perquè la feina mai no falti; sempre n’hi ha molta més de la que es pot assumir. Per això, sabem a cada moment on són i què fan els nostres residents. Clar que tenen hores de lleure, com tothom, però no crec que cap d’ells vagi del Secar de la Real al Camp Rodó, concretament a Can Simonet, ni a defecar, ni a molestar els veïns.

I qui vulgui comprovar-ho, que vengui a la finca, al número 33 del carrer Vicari, al Secar de la Real, a Palma. Tothom hi és ben rebut. Animau-vos i veniu, no tengueu por.

 

CAN GAZÀ A LA PREMSA

Ahir, Segona Festa de Nadal, sant Esteve, el diari “Última Hora” dedicava una part de la seva portada a Can Gazà sota la crida “Las otras Navidades”. A la pàgina 16 s’explica que, en el moment de la visita dels periodistes, a la cuina es preparaven les carmanyoles que repartiria posteriorment l’associació Zaqueo entre els usuaris del seu menjador social. A més, es fa ressò dels residents que tenen cura d’aquesta tasca.

dav
dav

AVUI CAN GAZÀ HA REBUT L’APORTACIÓ ANUAL D’ASAJA

Avui ha arribat a Can Gazà l’aportació anual d’ASAJA en forma de verdures, fruita, carn, peix i pinso per als animals de granja, unes deu tones en total. Ja fa quinze anys que aquesta corporació col·labora amb les entitats Zaqueo, Associació Tardor, Associació Siloè, la Fundació Minyones (que destinen el recapte a les famílies dels infants que acull) a més de Can Gazà, que actua de centre recaptador i de coordinador del repartiment.

És tracta d’una ajuda material important per a aquestes entitats que tracten no sols l’exclusió social mallorquina, sinó aquelles persones que, sense haver-hi caigut, troben moltes dificultats per cobrir les seves necessitats alimentàries. Una població malauradament en expansió degut al greu augment del preu dels aliments bàsics. És per això que caldria que cada dia fons Nadal; que la generositat i la solidaritat que sembla que es decretin aquests dies, no cessàs cap dia de l’any.

CAN GAZÀ ESTÀ DE DOL

Can Gazà està de dol profund per la mort de la seva àvia, Dolores Perales Martínez, mare de Miquel Àngel i Cati. El comiat es farà avui, dia 20, a Son Valentí, de les 17:30 a les 19:30 hores.

BON NADAL I BON ANY NOU

Els residents i equip responsable de Can Gazà volen desitjar un bon any al seus amics, cooperants i mantenidors.

Amb el desig que no ens falti en cap moment la força necessària per superar les dificultats que es presentaran  ni els suports que necessitaran totes les persones amb menys possibilitats per acarar-les.

Bon Nadal i bon any nou.

TREMPONADA A LA FRESCA PER A CAN GAZÀ

Dissabte vinent, dia 22 de juliol, emmarcada dins les festes de Sant Jaume de Manacor, tindrà lloc una nova edició de la “Tremponada a la fresca“, organizada per l’Associació de Comerços Na Camel·la, que enguany es dedica a Can Gazà.

Es farà a les 21:00 hores a Na Camel·la de Manacor, a 7 euros la ració. S’hi ha de dur el plat i els coberts.

SUPORT I AJUT D’»INCA-MALLORCA SOLIDÀRIA»

L’entitat “Inca – Mallorca Solidària”, associació sense ànim de lucre que promou la solidaritat a través de diversos projectes de voluntariat, dedicà les vendes de la seva tenda “Punts amb vida”, des de l’1 al 15 de juny, a Can Gazà. En aquesta tenda, un grup de voluntàries, bàsicament, confeccionen articles de roba que es tradueixen en ajuts econòmics per a les persones més necessitades de Mallorca.

La recaptació total fou de 1.636,50 euros.

Les persones que feim Can Gazà, agraïm tant el suport d’»Inca-Mallorca Solidària» al nostre projecte d’atenció a l’exclusió social més severa de l’illa com a totes aquelles persones que s’atansaren a «Punts amb vida» i col·laboraren amb la iniciativa.

CONCERT HOMENATGE A JAUME SANTANDREU

El proper dissabte 12 de març, al Teatre de Manacor, a les 19:00 hores, es farà un concert homenatge a Jaume Santandreu. Es tracta de les “Tonades del sen Terròs”, de Josep Ros Sancho, a partir de set poemes de “Nissaga de Sen”. En el cartell adjunt podreu veure el programa complet. El preu és de 6 euros i l’import íntegre de la venda d’entrades es destinarà a Can Gazà.

CAN GAZÀ HA REBUT EL RECAPE D’ASAJA

Com cada any per aquestes dates i des de fa una vintena d’anys, ASAJA  (Associació Agrària de Joves Agricultors) ha aportat unes 9 tones de productes del camp mallorquí a més de peix fresc i peces de carn a Can Gazà, que repartirà aquest important recapte entre les associacions: Tardor i El Refugi, que ofereixen aliments i allotjament a persones excloses; a l’associació Zaqueo, que manté ben actiu un menjador social a Palma; l’Associació Siloè, que atén residencialment afectats pel VIH-Sida;  el programa de la Fundació Minyones que dona suport a les famílies dels seus infants acollits, a més, lògicament, de Can Gazà. Directament en seran beneficiàries el miler de famílies  contactades per aquestes entitats.