SUPORT I AJUT D’»INCA-MALLORCA SOLIDÀRIA»

L’entitat “Inca – Mallorca Solidària”, associació sense ànim de lucre que promou la solidaritat a través de diversos projectes de voluntariat, dedicà les vendes de la seva tenda “Punts amb vida”, des de l’1 al 15 de juny, a Can Gazà. En aquesta tenda, un grup de voluntàries, bàsicament, confeccionen articles de roba que es tradueixen en ajuts econòmics per a les persones més necessitades de Mallorca.

La recaptació total fou de 1.636,50 euros.

Les persones que feim Can Gazà, agraïm tant el suport d’»Inca-Mallorca Solidària» al nostre projecte d’atenció a l’exclusió social més severa de l’illa com a totes aquelles persones que s’atansaren a «Punts amb vida» i col·laboraren amb la iniciativa.

CONCERT HOMENATGE A JAUME SANTANDREU

El proper dissabte 12 de març, al Teatre de Manacor, a les 19:00 hores, es farà un concert homenatge a Jaume Santandreu. Es tracta de les “Tonades del sen Terròs”, de Josep Ros Sancho, a partir de set poemes de “Nissaga de Sen”. En el cartell adjunt podreu veure el programa complet. El preu és de 6 euros i l’import íntegre de la venda d’entrades es destinarà a Can Gazà.

CAN GAZÀ HA REBUT EL RECAPE D’ASAJA

Com cada any per aquestes dates i des de fa una vintena d’anys, ASAJA  (Associació Agrària de Joves Agricultors) ha aportat unes 9 tones de productes del camp mallorquí a més de peix fresc i peces de carn a Can Gazà, que repartirà aquest important recapte entre les associacions: Tardor i El Refugi, que ofereixen aliments i allotjament a persones excloses; a l’associació Zaqueo, que manté ben actiu un menjador social a Palma; l’Associació Siloè, que atén residencialment afectats pel VIH-Sida;  el programa de la Fundació Minyones que dona suport a les famílies dels seus infants acollits, a més, lògicament, de Can Gazà. Directament en seran beneficiàries el miler de famílies  contactades per aquestes entitats.

LA NADALA 2021 DE CAN GAZÀ

Com cada any, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, per aquestes dates, fa arribar als seus amics,simpatitzants i cooperants els molts d’anys a través d’una nadala preparada expressament per Jaume Santandreu. Aquí us presentam la d’enguany amb el desig que puguem fruir de les celebracions nadalenques i que el proper any sigui molt millor que aquest que acabam.

RÈQUIEM DE GRATITUD PER AL SEPELI DEL TALLER MARGINÀLIA

No hi ha com un enterrament per saber que t’estimen.

Quan celebrava un funeral per un suïcidi enrampava els assistents amb una sentida consideració: «Si aquest germà que ha plegat de viure abans d’hora veiés com l’estimàvem, com ploram la seva partida, mai no s’hauria suïcidat».

Els tanatoris són els llocs més positius de la terra. Tothom s’esforça en una amorosida cursa d’elogis per retreure tots els caires bons del difunt. Per omplir els tensos silencis, valen fins i tot les exageracions adulatòries.

Aquestes sentències es compliren en una emocionant plenitud en el trist i dolorós sepeli del taller Marginàlia.

Al llarg d’aquest dos mesos de tancada ha desfilat per la immensa nau de Can Valero «una llarga acompanyada», com diu Costa i Llobera, de consoladors. Mai no ens havíem imaginat que fossin tants els amics i admiradors de la humil i sacrificada tasca de Can Gazà per a la reconstrucció de la dignitat esmicolada dels marginats mitjançant la feina manual, la responsabilitat personal i la relació de normalitat amb tota classe de gent.

Mai no ens havíem imaginat que el taller Marginàlia hagués penetrat tant endins en els sentiments dels variats estaments de la nostra societat.

Guardam com el millor tresor els refilets d’admiració i consol que ens han dedicat de tot cor els generosos visitants.

Les famílies sensibles i delicades –a l’hora d’estrènyer els gazanencs ens mostram com a tals– deleguen en un portaveu perquè clogui el funeral tot palesant als condolaires una profunda gratitud per la seva presència agomboladora.

Us parl en nom de tots els companys de Can Gazà, uns camarades herois que hi han deixat la pell, buidant la nau. Quina barbaritat! El local s’eixamplava, els trastos es multiplicaven, sortien andròmines de tots els racons. Arribàrem a experimentar la síndrome de volcà: com més lava perboca, més es multiplica la matèria magmàtica dins les seves enceses entranyes.

Gràcies, tarambanes de la gran mare. En aquests desafiaments d’autèntica follia us feis estimar com una mala cosa. Amb aquestes increïbles gestes ens encadenau a la vostres surrealistes peripècies.

Gràcies amics que heu passat i repassat aquest dies per Marginàlia tot emportant-vos, com a records, les darreres gangues i deixant-nos coratges i ajudes per poder aguantar l’envestida d’una nova etapa. Com hem dit i repetit seguirem a Can Gazà amb els malalts terminals que precisen seguretat i arts i manyes per enganyar les solituds i les ànsies. A una comuna com la nostra amb granja, bestiar, aviram, hort, casal i manies perfeccionistes sobren feines i manquen braços.

Gràcies, companys de Remar i de Deixalles, per acceptar les nostres ofrenes aconseguint que allò que es donà per al profit dels pobres, continuï en la mateixa direcció.

Gràcies, cooperants del Senegal, del Marroc, de la protectora d’animals d’Esporles i de la Fundación Escribano per tenyir els nostres pobres presents d’universalitat i tendresa.

Gràcies als magnànims mitjans de comunicació que han fet que la nostra escanyada veu ressonàs pels cap de cantons de la vila adormida.

Acab aquest simple rèquiem, tirant a gregorià, amb la mateixa consideració que repetia a tots els funerals just abans que començàs la desfilada del condol: «Molt bé que abraceu la família del difunt, però pensau que ara és el moment que manco us necessita. Es troba com dins un núvol d’afectes, cansaments i quimeres. D’aquí a uns pocs mesos, quan se sentin tot sols i desemparats, necessitaran aquest acompanyament que avui multiplicau amb besades i llàgrimes.»

No ens oblideu, amics. Ara us necessitam més que mai.

CLAUSURA DEL PROJECTE TALLER MARGINÀLIA

A partir d’ara, tots els tallers se concentraran a la finca de Can Gazà, que seguirà atenent la població exclosa més marginal de Mallorca.

Ahir a migdia se celebrà al Taller Marginàlia, de Can Gazà, el darrer “Vermut del Primer Dissabte”, acte amb el qual l’entitat s’ha volgut acomiadar dels amics que han fet possible aquest programa gazanenc  que s’inicià fa dotze anys a Sa Casa Llarga i que es clourà el proper dia 30 de novembre.

En l’acte hi intervingueren, a més de Jaume Santandreu i el president de l’entitat -Jaume Mateu-, Adrià Miró, Ventura Vaquer i Anna Coixart en representació dels molts amics que ha anat fent Can Gazà a través d’aquests tallers que no han fet més que posar en pràctica un dels principis rectors de l’atenció que presta aquesta entitat als exclosos socials extrems que acull: que la plena dignificació de la persona en destret sols és possible a través de la recuperació dels hàbits de feina i que s’han de fer en benefici de la comunitat que l’acull.

Es tanquen els Tallers, però Can Gazà seguirà el seu programa d’atenció a la població marginal més extrema de Mallorca. Així, a la finca del Secar de la Real s’intensificaran els projectes d’hort i granja, que s’han mantingut inalterables des dels inicis de la seva obertura a la marginació mallorquina els anys setanta del segle passat, i s’estudiaran altres possibilitats d’acord amb la disponibilitat econòmica de l’entitat.

I, per això, el concurs i la participació dels amics seguirà sent capital.

En aquest enllaç podreu veure el video de l’acte que ha fet l’amic Cil Buele, a qui li agraïm infinitament tota l’atenció que ens presta.

https://www.youtube.com/watch?v=rCfeIlTR-q4

INICIADA LA COL·LABORACIÓ ENTRE CAN GAZÀ I MERCADONA

Can Gazà, institut contra l’exclusió social, i Mercadona han arribat a un acord a través del qual la cadena alimentària lliurarà al centre, de dilluns a dissabte, fruita, verdura, lactis, carn, peix, embotits, pa o pastes. Aquests productes ajudaran a preparar els desdejunis, dinars, berenars i sopars dels 30 residents de Can Gazà i els 2300 menús mensuals que el nostre centre prepara per als beneficiaris de l’Associació Zaqueo. El lliurament diari dels aliments va a càrrec de Mercadona.

Per a Bàrbara Ordàs, responsable de Relacions Externes de Mercadona, «és una satisfacció començar aquesta col·laboració amb Can Gazà, que fa més de 18 anys presta un servei desinteressat a favor de les persones més vulnerables, moltes d’elles malaltes, i als que atenen totes les seves necessitats les vint-i-quatre hores de tots els dies de l’any».

Per la seva banda, Jaume Mateu i Martí, president de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, ha agraït l’ajuda de Mercadona que «permetrà millorar tant els serveis de menjars propis com els destinats a persones i famílies en dificultats per accedir a un bé tan bàsic com és l’alimentació».

LA GENEROSITAT DELS NOSTRES AMICS

La COVID-19, enguany, ha fet estralls: se n’ha duit en absoluta solitud quantitats infames de persones, n’ha deixat d’altres en condicions molt precàries, i ha confinat encontres i abraçades. A Can Gazà, a cops de restriccions molt dures i d’elevar les mesures preventives fins a cotes molt altes, hem aconseguit que la pandèmia no ens hagi afectat de ple, fins ara.

De tota aquesta calamitat, però, la generositat dels nostres amics no s’ha vist gens alterada, ans al contrari: l’hem sentida i la sentim enfortida, més activa i responsable que mai. Gràcies a ella podem seguir mantenint el nostre programa recuperador.

La nadala de Can Gazà d’enguany havia de ser, necessàriament, un clam a favor d’aquesta generositat sense límits i un motiu més per agrair-la. Moltes gràcies!

CAN GAZÀ I LA NOVA NORMALITAT

A Can Gazà també maldam per sobreviure a la nova normalitat, com no podria ser d’altra manera. No obstant, com que la perplexitat i l’embadaliment presideixen el casal i cada cop amb més rotunditat, raó per la qual hem incorporat el dubte i l’estranyesa permanents a la nostra manera de viure el present, no ens esvera gaire aquesta inquietud generalitzada que mira més la butxaca que no la salut.

És clar que patim per la gent que ho comença a passar malament; clar que veim el panorama desolador, sí, gens engrescador, també, però malgrat tot creim que la força som nosaltres i que si som capaços d’activar-la a plena potència, no tenim aturador. La responsabilitat ben entesa, com la caritat, comença per un mateix. I és la responsabilitat individual, que hem de posar en marxa, ara més que mai, perquè és l’única manera de mancomunar-la i que esdevingui la veritable corretja de transmissió als nostres representants polítics a fi que prenguin les mesures que beneficiïn a tothom i no sols a un grapat.

Per molt que ens dolgui, no ens estranya gens que els que remenen les cireres del turisme nostrat, considerin que l’obligatorietat de les màscares restarà visitants. I la veritat és que no hauríem de voler ningú que no volgués fer allò que feim –o hauríem de fer- tots per prevenir-nos de la COVID-19, que no se n’ha anat, que és aquí i segueix fent mal. Si la màscara genera angoixa, ens deim amb molta sornegueria, què deu generar la misèria? Per tant, en sortir de casa, tothom amb màscara i sense excuses, que ens hi jugam la salut i quelcom més.

Per tot plegat, ens solidaritzam amb tots els sectors de feina i totes les persones que ara mateix passen per lloc estret i no tenen gens aclarit el demà mateix. I d’entre tots, volem que el nostre escalf arribi al sector de la cultura, amb qui hem establert moltes complicitats i que tantes vegades ens han ajudat. Actrius i actors; músics; artistes en general; productors d’espectacles; promotors… Des d’aquest recer de la necessitat més extrema, que és Can Gazà, creim fermament que és la cultura la que ens fa lliures i, per això, responsables del bé comú.

I ja que hi som, feim un prec general: que passeu pel Taller Marginàlia, que està obert tots els matins de dilluns a dissabte de 9 a 13 hores al polígon ciutadà de Can Valero, en el carrer d’Asival número 4. Com sempre, hi trobareu objectes decoratius, mobles, llibres i roba que demanen una nova oportunitats de servir, com ho reclamen els residents. Pensau que és el nostre modus vivendi, això és la nostra manera de guanyar-nos la dignitat. Hi sereu molt ben rebuts si duis la màscara, evidentment.