En Guillem Feliu i jo érem amics, però només ens cercàvem en el moment de necessitar-nos. Tanmateix, dimecres, 30 d’octubre, entrada de fosca vaig sentir una urgència esglaiosa de trucar-li.
Em contestà des de Llubí. Parlàrem prop d’una hora. Ell clogué la conversa mussitant: “Ara estic tranquil. Ja m’he confessat”.
L’endemà vaig tornar a cridar-lo. No contestà. Havia pres l’única drecera que podia salvar-lo. Es precipità de cap dins l’abisme. Massa bé sabia que a Can Gazà vivim al fons del barranc. Ara ja és nostre per sempre. Ja sabeu on podeu trobar-lo. Gràcies.
Jaume Santandreu
6 de novembre de 2024
___________________________________________
CAN GAZÀ, INSTITUT CONTRA L’EXCLUSIÓ SOCIAL
ES81 2100 1406 1402 0009 0834