“ESTEL DE LLEVANT” ENS VISITA

El passat dia 6 de setembre, visitaren el Taller Marginàlia i dinaren a Can Gazà un grup de persones ateses per l’Associació Estel de Llevant, entitat que des de fa més de vint anys treballa a les comarques de Llevant i Migjorn de Mallorca per i amb les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars. Compartírem experiències i esperances. Una diada molt profitosa que, de ben segur, tindrà continuïtat.

RETORNAM A LA QUOTIDIANITAT

En acabar l’estiu, temps durant el qual el Taller Marginàlia modifica horaris i intensitat de feina, retornam a la quotidianitat i recuperam l’horari habitual, els matins de dilluns a diumenge de 9:00 a 13:00h i horabaixes de dilluns a dissabte de 16:00 a 18:30h.

Si hi veniu, veureu les novetats, que són moltes i engrescadores, i us posarem al dia de tot. No cal que us diguem que el vostre ajut per mantenir els nostres programes són més essencials que mai.

HA MORT PACO SANS, L’ÀNIMA DE ZAQUEO

Ha mort Paco Sans, “l’ànima de Zaqueo i fill predilecte de Marginàlia” com el qualifica Jaume Santandreu en aquest escrit de recordança que reproduïm en homenatge a un amic fratern de Can Gazà i a un combatent irreductible a favor de la causa dels desafavorits més marginats.

 

Cas Carrilano, com es deia al començament, Zaqueo com va ser batejat després pel professor de Sagrada Escriptura Llorenç Tous, ha cobert, al llarg de 24 anys, les necessitats més peremptòries dels exclosos més marginats de Ciutat.

Tanmateix, l’ànima i motor d’aquest servei immediat, directe, gratuït i anònim als ciutadans més singulars de la nostra societat ha estat, fins ahir mateix, Paco Sans.

Abans de perdre’m amb històries i consideracions vull proclamar, amb una guspira d’emoció als meus ulls de ca vell, que aquest home bo, voluntariós i magnànim que fou en tot moment aquest “Cursillista de Cristiandad”, és l’activista social que més he vist connectar – simpatitzar!- amb els pobres més singulars i especials de la Marginàlia mallorquina. Sense Paco Sans. la manera totalment anàrquica d’allargar una mà als tirats als clavegueram del sistema hauria esdevingut, en el suposat impossible de perseverar, un cas flagrant de beneficència inútil, ben mirat ofensiva cap als pobres i de cara a les bases mínimes de l’assistència social.

Per usar els serveis del Carrilano, com era abans dormir i alimentar-se i com és ara fruir d’una menjada suculenta i completa al dia, no necessitaves ni necessites més credencials que la son o la fam. Però Paco Sans, amb el seu contacte personal i amb l’afany de posar remei als problemes concrets de tots i cada un dels necessitats que s’atansaven al xibiu de la plaça de Mercadal, humanitzà i dignificà un servei aparentment paternalista.

Paco estimava els desemparats; Paco parlava amb els necessitats: Paco cercava i sovint trobava remei a les cuites dels més desgraciats. No sé si ho va deixar escrit al seu testament vital, però vull creure que la postura que prengué a la mort de la seva dona de no fer cap demostració de dol, ni esqueles, ni tanatoris, ni funerals, ni actes d’homenatge i que ara els seus fills han repetit amb ell, obeïa, aquesta manera absolutament anònima de passar d’aquest món a l’altre -Paco era un home de fe– a un intent d’assemblar-se a la mort dels marginats.

Al llarg de 24 anys, Paco Sans contemplà, amb esgarrifances al calfred dels sentiments, com centenars d’exclosos es tiraven a la fossa comuna. Ell no ha volgut, amb la mort, ser més que ells. Com no ho volgué tampoc amb la vida.

Per recordança, respecte i estimació que he professat sempre i seguiré professant a aquest profeta anarquista de la marginació social us vull transmetré tot el seu corpus doctrinal resumit en una contarella que ell retreia en cada moment i circumstància.

Per explicar l’existència i mode d’obrar de Zaqueo, Paco Sans retreia que un dia, visitant una ermita, un fraret que s’encarregava de l’hort li mostrà el seu aimat secret. A un cornaló d’aquell verger monacal fra Bonaventura guardava i cultivava el tresor de les benaventurances, que ell anomenava, en honor del fill pròdig, el racó de les males herbes. Les males herbes tenen dret a rebre els mateixos esments i delicadeses que les parades de les bledes i les cols de l’Abat.

Paco Sans, ànima de Zaqueo i fill predilecte de Marginàlia, ha mort d’un atac nocturn de tristesa i solitud. No sabia viure sense la seva dona i sense fra Bonaventura. Fa estona que ambdós han desaparegut. En el cel en el qual tu creies es retrobaràs, estimat i venerat Paco, amb aquests éssers estimats. T’esperen al racó de les males herbes.

Jaume Santandreu

Can Gazà, 3 d’agost de 2018

OPORTUNITAT PER ALS AMANTS DE LA PINTURA

Al Taller Marginàlia ens acaba d’arribar una obra d’Antoni Riera Nadal (1928-2008), el cineasta, pintor i il·lustrador de Manacor. Es tracta d’un paisatge de la seva primera època, de l’any 1962. Una gran oportunitat, per a tant, per als qui estimen la plàstica mallorquina i, sobretot, els treballs d’aquest pintor germà de l’escriptor Miquel Àngel Riera.

VENIU A VEURE LA GRAN MOSTRA D’APARADORES

Al Taller Marginàlia hi exposam un gran nombre d’aparadores que encara poden seguir fent un extraordinari servei. Moltes d’elles han estat restaurades pels nostres usuaris, la qual cosa els proporciona un valor afegit que cal atendre especialment.

Els japonesos reparen amb laca d’or o plata les porcellanes que es trenquen perquè consideren que l’objecte trencat és més bell si es refà. Kintsukuroi, li diuen a aquest art. Doncs al Taller Marginàlia, tant amb les persones com amb els objectes que necessitam, procuram fer el mateix sense que el material de reparació sigui tan noble com l’or o la plata. El resultat, a la fi, és el mateix.

CAN GAZÀ, AMB ELS IMMIGRANTS I REFUGIATS DE L’AQUARIUS

El vaixell Aquarius, amb més de 600 immigrants i refugiats rescatats de la Mar Mediterrània per Metges Sense Fronteres (MSF) i Sos Meditérrané, ja ha posat rumb a València després que el nou ministre de l’interior italià, Matteo Salvini, fidel als seus postulats antiimmigració, n’impedís la seva entrada a Itàlia.

Diverses Comunitats i molts ajuntaments de l’Estat espanyol s’han ofert per acollir aquestes persones. La presidenta Armengol, per compromís i solidaritat, també s’ha mostrat disposada a emparar-ne una part.

Arran d’aquest oferiment i en cas que a les illes hi arribessin refugiats de l’Aquarius, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, posa a disposició del Govern de les Illes Balears les seves instal·lacions per ben atendre’ls amb la màxima dignitat i responsabilitat.

JAUME SANTANDREU, 80 ANYS

Jaume Santandreu i Sureda, síndic general de Can Gazà, va fer dissabte passat, dia 9 de juny, 80 anys, que celebrà amb els familiars, els amics més propers i els residents del casal amb qui conviu.

D’aquests vuitanta anys, més de la meitat els ha dedicat, fins ara mateix, a l’exclusió social més severa de Mallorca, dedicació que inicià en vida del dictador, el 1973, en el món de l’hoteleria tot creant recursos per als seus treballadors, molts dels quals, provinents de zones deprimides de l’estat, vivien en els soterranis dels hotels, i de les seves famílies. D’aquestes experiències se’n derivaren posteriorment altres iniciatives adreçades primerament als afectats per l’alcoholèmia, després als malalts mentals, posteriorment als toxicòmans actius i finalment als pluritoxicòmans malalts en abstinència. Totes aquestes iniciatives han tingut l’epicentre a Can Gazà, que des de l’any 1978 i de manera ininterrompuda acull i atén les persones més al marge de la societat mallorquina.

De Jaume Santandreu també se n’ha de destacar el seu vessant literari. S’estrenà com a escriptor publicat als 32 anys amb “Dos pams d’home”, un recull de poemes que, segons ell, “brosta de la innocència de definir el credo de ma vida amb la innocència de pensar-me que els principis que proclamava amb força iniciàtica els acabava d’inventar tot cisellant-los jo mateix al taller de la història”.

Vuit anys més tard, coronant els quaranta, Àfrica el prengué per sempre més i l’ajudà força a fer la fosca que necessitava per trobar els llumenerets que asseguren camins i camades, experiències que reflectí a “Els negres ajuden a fer fosca”.

En fer els cinquanta anys presentà “El cos de l’estimera”, segons Guillem Cabrer, “un llibre de perspectiva testimonial per poder avaluar els canvis, metamorfosis, transubstanciacions, que han enriquit l’itinerari del poeta”.

Finalment, celebrarà els 75 anys fent un viatge llarg tot deixant-se esgarrifar per les rampes de la mar, aquesta mar gran que tant el crida, que tants calfreds li genera i tants estremiments li regenera. D’aquest viatge en retornà ben proveït de versos agraïts que encara romanen inèdits, “La mar esgarrifa rampes”.

AL TALLER MARGINÀLIA TAMBÉ HI HA ARRIBAT LA PRIMAVERA

Ara que ha arribat el bon temps i el dia s’allarga és un bon moment per venir al Taller Marginàlia i voltar per les seves instal·lacions per veure de prop la feina dels nostres residents i l’àmplia exposició de mobles, roba, llibres i elements decoratius. Ben segur que hi trobareu allò que cercau.

Us hi esperam de dilluns a dissabte de 9:00 a 13:30 i de 16:00 a 18:30 hores, i diumenges de 9:00 a 13:30 hores.

EL VIU DELS ESPERITS GAZANENCS

Seguint el dia a dia de Can Gazà, us recomanam l’anotació de Jaume Mateu i Martí “El viu dels esperits gazanencs”. El podeu llegir clicant en aquest enllaç https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=276941

Parla de la feineria gazanenca, del dol per la mort de mossèn Bartomeu Vaquer, un bon amic nostre, de dues demandes d’ajut i d’una col•lecció magnífica de fotografíes del Taller Marginàlia i de Can Gazà que ens ha regalat Carmen Gallardo.