OPORTUNITAT PER ALS AMANTS DE LA PINTURA

Al Taller Marginàlia ens acaba d’arribar una obra d’Antoni Riera Nadal (1928-2008), el cineasta, pintor i il·lustrador de Manacor. Es tracta d’un paisatge de la seva primera època, de l’any 1962. Una gran oportunitat, per a tant, per als qui estimen la plàstica mallorquina i, sobretot, els treballs d’aquest pintor germà de l’escriptor Miquel Àngel Riera.

VENIU A VEURE LA GRAN MOSTRA D’APARADORES

Al Taller Marginàlia hi exposam un gran nombre d’aparadores que encara poden seguir fent un extraordinari servei. Moltes d’elles han estat restaurades pels nostres usuaris, la qual cosa els proporciona un valor afegit que cal atendre especialment.

Els japonesos reparen amb laca d’or o plata les porcellanes que es trenquen perquè consideren que l’objecte trencat és més bell si es refà. Kintsukuroi, li diuen a aquest art. Doncs al Taller Marginàlia, tant amb les persones com amb els objectes que necessitam, procuram fer el mateix sense que el material de reparació sigui tan noble com l’or o la plata. El resultat, a la fi, és el mateix.

CAN GAZÀ, AMB ELS IMMIGRANTS I REFUGIATS DE L’AQUARIUS

El vaixell Aquarius, amb més de 600 immigrants i refugiats rescatats de la Mar Mediterrània per Metges Sense Fronteres (MSF) i Sos Meditérrané, ja ha posat rumb a València després que el nou ministre de l’interior italià, Matteo Salvini, fidel als seus postulats antiimmigració, n’impedís la seva entrada a Itàlia.

Diverses Comunitats i molts ajuntaments de l’Estat espanyol s’han ofert per acollir aquestes persones. La presidenta Armengol, per compromís i solidaritat, també s’ha mostrat disposada a emparar-ne una part.

Arran d’aquest oferiment i en cas que a les illes hi arribessin refugiats de l’Aquarius, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, posa a disposició del Govern de les Illes Balears les seves instal·lacions per ben atendre’ls amb la màxima dignitat i responsabilitat.

JAUME SANTANDREU, 80 ANYS

Jaume Santandreu i Sureda, síndic general de Can Gazà, va fer dissabte passat, dia 9 de juny, 80 anys, que celebrà amb els familiars, els amics més propers i els residents del casal amb qui conviu.

D’aquests vuitanta anys, més de la meitat els ha dedicat, fins ara mateix, a l’exclusió social més severa de Mallorca, dedicació que inicià en vida del dictador, el 1973, en el món de l’hoteleria tot creant recursos per als seus treballadors, molts dels quals, provinents de zones deprimides de l’estat, vivien en els soterranis dels hotels, i de les seves famílies. D’aquestes experiències se’n derivaren posteriorment altres iniciatives adreçades primerament als afectats per l’alcoholèmia, després als malalts mentals, posteriorment als toxicòmans actius i finalment als pluritoxicòmans malalts en abstinència. Totes aquestes iniciatives han tingut l’epicentre a Can Gazà, que des de l’any 1978 i de manera ininterrompuda acull i atén les persones més al marge de la societat mallorquina.

De Jaume Santandreu també se n’ha de destacar el seu vessant literari. S’estrenà com a escriptor publicat als 32 anys amb “Dos pams d’home”, un recull de poemes que, segons ell, “brosta de la innocència de definir el credo de ma vida amb la innocència de pensar-me que els principis que proclamava amb força iniciàtica els acabava d’inventar tot cisellant-los jo mateix al taller de la història”.

Vuit anys més tard, coronant els quaranta, Àfrica el prengué per sempre més i l’ajudà força a fer la fosca que necessitava per trobar els llumenerets que asseguren camins i camades, experiències que reflectí a “Els negres ajuden a fer fosca”.

En fer els cinquanta anys presentà “El cos de l’estimera”, segons Guillem Cabrer, “un llibre de perspectiva testimonial per poder avaluar els canvis, metamorfosis, transubstanciacions, que han enriquit l’itinerari del poeta”.

Finalment, celebrarà els 75 anys fent un viatge llarg tot deixant-se esgarrifar per les rampes de la mar, aquesta mar gran que tant el crida, que tants calfreds li genera i tants estremiments li regenera. D’aquest viatge en retornà ben proveït de versos agraïts que encara romanen inèdits, “La mar esgarrifa rampes”.

AL TALLER MARGINÀLIA TAMBÉ HI HA ARRIBAT LA PRIMAVERA

Ara que ha arribat el bon temps i el dia s’allarga és un bon moment per venir al Taller Marginàlia i voltar per les seves instal·lacions per veure de prop la feina dels nostres residents i l’àmplia exposició de mobles, roba, llibres i elements decoratius. Ben segur que hi trobareu allò que cercau.

Us hi esperam de dilluns a dissabte de 9:00 a 13:30 i de 16:00 a 18:30 hores, i diumenges de 9:00 a 13:30 hores.

EL VIU DELS ESPERITS GAZANENCS

Seguint el dia a dia de Can Gazà, us recomanam l’anotació de Jaume Mateu i Martí “El viu dels esperits gazanencs”. El podeu llegir clicant en aquest enllaç https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=276941

Parla de la feineria gazanenca, del dol per la mort de mossèn Bartomeu Vaquer, un bon amic nostre, de dues demandes d’ajut i d’una col•lecció magnífica de fotografíes del Taller Marginàlia i de Can Gazà que ens ha regalat Carmen Gallardo.

LA DIADA DE SANT JORDI AL TALLER MARGINÀLIA

Avui és la Diada de Sant Jordi en la que els libres i les roses prenen els carrers de pobles i ciutats per celebrar com es mereix la literatura. Can Gazà també celebra la Festa del llibre i recorda als seus amics dos títols, els guanys dels quals es destinen als seus projectes: «Operació tiara», de Jaume Santandreu, i «El preu de la vida mòlta. Diari de Can Gazà», de Jaume Mateu i Martí, ambdós editats pe Lleonard Muntaner, editor.

I ja sabeu que al Taller Marginàlia seguim donant segones oportunitats als llibres. Si hi veniu, segur que hi trobareu el títol que us fa falta.