APOELEGIA PER A ARGIMIRO MARTÍN ADIOSGRACIAS, DEGÀ DE CAN GAZÀ

Sant Argimir, màrtir mossàrab de Cabra, beneeix el col·lega de la tribu que va rebatejar-lo amb l’encertat àlies de «Chupito» fins a normalitzar-lo com a nom.

Avui no sols ens acomiadam d’una benvolguda persona, sinó que retem homenatge a un personatge clau en la història de Can Gazà. Chupito formava part tan vital de l’Institut contra l’exclusió social que va figurar com a vocal en els seus estatuts fundacionals, representant el cànon d’autogestió dels usuaris.

Al llarg de 21 anys Chupito va desafiar i va confirmar els nostres utòpics propòsits de retornar la dignitat al marginat pel treball, la responsabilitat i el respecte comunitari. Arribàs com arribàs a la nit, al matí següent compareixia puntual i serè al seu tall de fina. Chupito ens va forçar, a vegades fins al límit, a avantposar la humanitat a les normes i a les tècniques. A Chupito li devem la gràcia infinita de la contradicció i de la humilitat de donar-nos per vençuts davant el prodigi d’un etern nin, noble, sincer, autèntic. Ens va guanyar el pols de ser ell mateix.

Per a destacar en el seu alt valor la convivència pacífica compten més les dades que els comentaris. No basta la infinitat per a calcular la capacitat de resistència, d’adaptació, de llibertat, de valentia que ha d’emmagatzemar un gegant diminut per a defugir milers de dies amb les seves nits les provocacions de centenars d’espiritats vinguts de tot arreu i situacions, tenint tan sols en comú una malaltia social. Chupito mai no va xocar. Mai no va posar la violència com a solució als inimaginables problemes dels frecs veïnals. El mèrit augmenta quan penses que aquest estrany veí dormia a dos pams del seu llit i en el menjador l’alè de l’invasor escalfava el seu plat.

Una altra aportació per a alimentar la utopia d’un Can Gazà que recobra els afectes perduts van ser els contactes familiars. Durant molts d’anys el seu germà se l’emportava a visitar els seus pares. Sa mare i sa germana parlaven telefònicament amb ell cada setmana. El dia que es va disfressar de cavaller per a assistir a les noces d’Omar, un dels seus nebots, l’humor va ironitzar la tribu. Tots li fèiem la mateixa broma: «Ves alerta que no et confonguin amb el nuvi». Ara podem acompanyar-lo en aquest tanatori perquè en l’assegurança de decessos Argimiro comptava com a membre de la família Martin Adiosgracias.

Parl jo perquè som el més vell i perquè el meu protagonisme cuina l’oratòria com un dels meus menús preferits. Però l’homenatge a Chupito el signa Can Gazà al complet.

El president, encarnació de la moderació, ha publicat en la seva secció diària de Marginàlies una de les seves millors i entranyables proses poètiques: «N’Argimiro era de bona pasta, bona persona, noble, de cor obert, i sabia treure punta a la ironia quan les circumstàncies n’eren propícies. Em robà el cor, em despertà l’estimera ben aviat. Ja em fas falta, Argimiro. Més del que em pensava. Un fer falta que fa mal perquè eres bo i la bondat va carat».

Dir Cati a Can Gazà significa nomenar la nostra única dona. Ens acompanya al metge, als hospitals, als tribunals, a les revisions. Ens prepara el medicament. Ens arregla els papers. Tots. Complint aquest eficaç acompanyament, Cati ha passat moltes hores amb Chupito. En el seu compte de Facebook s’ha afanyat a escriure, entre altres elogis: “Però sobretot ens deixa un buit molt gran a Can Gazà perquè en Xupito es va fer estimar com pocs, la fragilitat que traspuava ens ha pres el cor per sempre».

Chupito era el nostre referent, el nostre tòtem, perquè tenia clar qui era l’amo en Can Gazà. D’aquesta clarividència li naixia el respecte, la confiança, la pau, la seguretat i l’estima que li infonia Miguel Ángel. Mentrestant, l’omnímode responsable ha hagut de resguardar-se de l’incendi dels seus sentiments. No el consola que li repeteixis que la dignitat, la placidesa, la felicitat de Chupito li brollava del seu exigent esment com a camarada major.

La resposta dels altres gazanencs ha estat i serà sempre el silenci. El silenci parla clar, directe i fort. Les seves paraules són vibracions. Després de 60 anys començ a entendre la llengua oficial de Marginàlia: el silenci. Per la mort de Chupito el vibròmetre de Can Gazà ha pujat, en alguns casos, al grau màxim de les llàgrimes. Quan un llop ferit plora, les pedres s’entendreixen.

Els nostres amics solidaris han jugat amb avantatge. Han pogut enamorar-se de l’entranyable tendresa d’un desvalgut. Són com els nostres avis. Poden malcriar els nostres fills. Chupito, des de l’altra riba, us reclama que no us canseu mai de fer-ho.

Les gallines, les seves gallines, des que el seu mag, arrossegat per una immensa galleda, no els multiplica el menjar han optat per una postura radical de depressió. S’han declarat en vaga. Han passat dels 30 ous diaris als 6 per serveis mínims.

Les esqueles inclouen en el protocol un anunci gratuït. Diuen «havent rebut els sants sagraments». En el cas d’Argimiro aquesta afirmació és tan certa que arriba a les profunditats dels meus aclaparadors misteris.

Ens trobàvem sols Chupito i jo esperant l’ambulància i celebràrem una Eucaristia amb la seva última cervesa i l’encens del seu mil·lèsim paquet de cigarrets. Col·locat a la cadira de rodes a punt de posar en marxa la nova plataforma em va murmurar: «Adeu, Pare». Després, ens intercanviàrem l’ànima amb una mirada. Déu meu, com hi pot cabre la mar en una mirada! Com pot caure un diluvi d’amor des d’una mirada!

Deixa’m, deixa’ns la teva ànima per sempre, Chupito. Et plantarem una creu de ferro entre els xiprers que creixen ufans just davant la finestra de la teva habitació. Els nostres cors i Can Gazà seran el teu etern estatge.

Jaume Santandreu
Can Gazà, 11 de novembre de 2024

EN L’ADÉU DE MOSSÈN GUILLEM FELIU I RAMIS

En Guillem Feliu i jo érem amics, però només ens cercàvem en el moment de necessitar-nos. Tanmateix, dimecres, 30 d’octubre, entrada de fosca vaig sentir una urgència esglaiosa de trucar-li.

Em contestà des de Llubí. Parlàrem  prop d’una hora. Ell clogué la conversa mussitant: “Ara estic tranquil. Ja m’he confessat”.

L’endemà vaig tornar a cridar-lo. No contestà. Havia pres l’única drecera que podia salvar-lo. Es precipità de cap dins l’abisme. Massa bé sabia que a Can Gazà vivim al fons del barranc. Ara ja és nostre per sempre. Ja sabeu on podeu trobar-lo. Gràcies.

Jaume Santandreu
6 de novembre de 2024

___________________________________________
CAN GAZÀ, INSTITUT CONTRA L’EXCLUSIÓ SOCIAL
ES81 2100 1406 1402 0009 0834

PRESENTACIÓ DE “MON COR AFLAMA ESTELS. ApoElegies”

El proper dijous dia 24 d’octubre, a l’església de Crist Rei de Manacor, a les 19 hores, tindrà lloc la presentació del llibre “Mon cor aflama estels. ApoElegies”, de Jaume Santandreu, síndic general de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social” i cuiner en cap del centre del mateix nom.

Hi intervindran, Mn. Antoni Amorós, rector de la parròquia de Crist Rei de Manacor; Jaume Mateu i Martí, president de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”, editor del volum; l’autor i el bisbe de Mallorca, Monsenyor Sebastià Taltavull. Clourà l’acte la intervenció musical de Maria Antònia Gomila.

“Mon cor aflama estels. ApoElegies és un text cuinat a Can Gazà que, revivint aquelles persones que per a Jaume Santandreu i al llarg del temps han tingut un pes específic, ens convida a celebrar la vida, a fer-la vividora per a un mateix i per als altres. Unes apoElegies que, en definitiva, no fan més que retratar l’autor i que projecten i dibuixen el mapa de la seva sensibilitat i emotivitat.

Can Gazà, institut contra l’exclusió social, sempre ha contemplat l’art i la cultura una de les més grans eines socialitzadores i al llarg dels denou anys que gestiona el casal ha desplegat molts projectes artisticoculturals amb una doble intenció: fer servir l’expressió artística com a via de comunicació entre l’entitat i la societat, i demostrar a les persones que atén que a través d’aquestes expressions es pot aconseguir sortir de la marginació o, si més no, no agreujar-la encara més.

Amb aquesta obra enceta un nou projecte: la col·lecció “Marginàlia” que inclourà obres que tenen Can Gazà de referent o que orbiten al voltant de l’exclusió social mallorquina.

La recaptació que generi aquest text es destinarà íntegrament als projectes i programes de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”.

ACABAM D’EDITAR “MON COR AFLAMA ESTELS. APOELEGIES”, DE JAUME SANTANDREU

L’art i la cultura sempre han acompanyat els programes engegats per “Can Gazà, Institut contra l’exclusió social”, i han actuat com a eina recuperadora dels exclosos; al mateix temps, també han servit de via per mostrar públicament i àmplia la marginació social i tot el que s’engega i es treballa per a dignificar-la.

Després de molts projectes i programes en aquest sentit, ara n’engegam un altre: la col·lecció de texts “Marginàlia”. I l’estrenam amb el llibre “Mon cor aflama estels. ApoElegies”, de Jaume Santandreu i Sureda, el seu primer llibre blanc, segons el seu parer: “Innocent. Aquest és el meu primer escrit imprès que podria incorporar plenament el «nihil obstat». Per primer cop som absolutament positiu. Per un instant excepcional aquest llop de les foscúries, en lloc d’udolar, atacar i xemicar resta fitorant, amb ulls plorosos de quissonot, el cel estelat”.

“Mon cor aflama estels. ApoElegies” és un text cuinat a Can Gazà que, revivint aquelles persones que per a Jaume Santandreu i al llarg del temps han tengut un pes específic, ens convida a celebrar la vida, a fer-la vividora per a un mateix i per als altres. Unes apoElegies que no fan més que retratar l’autor i que projecten i dibuixen el mapa de la seva sensibilitat i emotivitat.

Aquest llibre acaba de sortir de l’obrador i n’estam preparant algunes presentacions perquè els molts amics que tenim se’l puguin fer seu. A través del nostre web i dels nostres comptes a les distintes xarxes socials informarem puntualment de tot el que es prepari al voltant de “Mon cor aflama estels. ApoElegies”. Estau-ne atents.

 

 

 

SUPORT DE L’IMAS AL PROGRAMA DE CAN GAZÀ

L’any 2023, el programa de Can Gazà d’atenció integral a homes alcohòlics o toxicòmans en abstinència, sense suport social, econòmic i familiar, i malalts de distint grau que els dificulta o impedeix accedir al mercat laboral ordinari, va rebre un ajut econòmic de 40.000 euros de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, ens depenent del Consell de Mallorca.

Aquest programa inclou l’atenció de les necessitats bàsiques tots el dies de l’any dels residents, atenent de manera preferent el seu estat de salut i el suport constant al manteniment de l’abstinència a través de l’ocupació plena del seu temps lliure en les tasques que generen l’atenció ininterrompuda a la granja, al casal, a la cuina i a la bugaderia.

JA TENIM INSTAL·LADA LA PLATAFORMA ELEVADORA

Avui, dimarts dia 20 de febrer, ha quedat instal·lada a Can Gazà la plataforma elevadora, un dispositiu capital per a la qualitat de vida d’aquells residents amb severes dificultats motores.

És el millor moment per tornar a agrair a la llarga llista d’amics els esforços que ha fet perquè fos possible. Novament, moltes gràcies!

LA CADENA SOLIDÀRIA DEL CEIP BLANQUERNA I CAN GAZÀ

Avui, 30 de gener, dia en què morí el Mahatma Gandhi el 1948, se celebra a tot el món el Dia escolar de la No-Violència i la Pau, fundat el 1964 pel poeta i educador santanyiner Llorenç Vidal Vidal. Aquest dia a les escoles es posa en valor l’educació en i per a la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als Drets Humans, la no-violència i la pau.

Al CEIP Blanquerna, de Marratxí, des de fa quinze anys, tot commemorant aquest dia, s’hi fa una Cadena Solidària en la que hi participen alumnes, professors i famílies, i que destinen íntegrament a Can Gazà. S’hi recullen productes de neteja i d’higiene personal, bàsicament. Enguany, a més, per participar a la cinquena Cursa Solidària, es demanava voluntàriament una aportació d’entre u a cinc euros que també han donat a Can Gazà, import que s’afegirà a la campanya de la plataforma elevadora.

En les paraules d’agraïment Jaume Santandreu, fundador i resident de Can Gazà, s’ha referit a totes les guerres actives en el món en aquest moment i en les que hi maten milers i milers d’infants, en especial a la de Gaza, amb qui el centre comparteix el nom sense accent. “No podem aturar les guerres, però les podem llevar del nostre cor”, ha dit als escolars.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE CAN GAZÀ I «DENTISTAS SOBRE RUEDAS»

Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, i la Fundació Dentistas sobre Ruedas han signat un conveni de col·laboració per donar atenció bucodental als residents del nostre centre.

La “Fundació Dentistas sobre Ruedas” és una organització sense ànim de lucre que té entre les seves finalitats estatutàries organitzar i impulsar projectes per millorar la salut bucodental de persones que no disposen dels recursos suficients.

En aquest sentit, l’assistència bucodental garantida per la Seguretat Social no assoleix els tractaments necessaris per a una salut bucodental amb garanties, per la qual cosa les persones que no disposen dels recursos econòmics necessaris per poder acudir de forma regular a l’assistència privada viuen amb un evident risc de patologies bucodentals greus.

«Dentistas sobre Ruedas» disposa de la Clínica Dental Solidària Coloma Vidal i de les Clíniques Satèl·lit arreu de l’illa que tenen per finalitat, precisament, l’atenció bucodental solidària de persones que no disposen dels recursos econòmics necessaris per acudir de forma regular a l’assistència privada.

CONCLOSA LA CAMPANYA “PLATAFORMA ELEVADORA”

Havent assolit l’objectiu proposat, ens plau comunicar que donam per conclosa la campanya per a la plataforma elevadora, que permetrà l’accés als residents amb mobilitat reduïda a la planta noble del casal on hi ha el menjador, la sala d’estar i les habitacions accessibles.

Donam les gràcies més sentides a totes les persones i entitats que han contribuït a fer possible aquesta fita tan necessària. Un cop més, ha quedat ben palesa la generositat dels que fan costat a Can Gazà i al seu programa assistencial.

En breu començarà la instal·lació, de la qual s’informarà oportunament a través del nostre web i dels nostres comptes a les xarxes socials.

Moltíssimes gràcies!

CAN GAZÀ SENSE FESTES DE NADAL

L’Evangeli de Mateu, II, 13-18 esclata la nafra. Després de 2023 anys es repeteix exactament la història. El revolucionari de la pau ha de fugir a Egipte mentre el poder mana escorxar tots els infants de zero a dos anys, tant a Betlem com als seus entorns, que enguany arriba fins a Ucraïna.

Per solidaritat i per respecte al nostre nom, sense accents gramaticals, GAZA, volem acompanyar en silenci els plors i laments de Raquel que es crema els ulls pel genocidi del seus fills.

Us donam les gràcies pels regals de festes de cada any. Els aprofitarem i els compartirem, com sempre, amb Zaqueu i amb els pobres avergonyits  que ens demanen ajuda dins l’anonimat.

Dia 28, festa dels Sants Innocents, per solidaritat amb tots els infants d’arreu del món destrossats per les guerres, la set, la fam, les violacions, l’esclavitud, les feines forçades…, farem dejuni. A taula només servirem pa  amb oli.

Molts d’anys, però cap com el passat.

Can Gazà 2023