Can Gazà segueix fent camí, com volia el seu fundador, i, com ens ensenyà, no deixam que el dol i el seu buit ens allunyin de l’esperança. Seguim plantant cara, com el primer dia, a totes les adversitats i els infortunis, afanyant-nos a recobrar la força necessària per seguir lluitant per la dignitat, personal i col·lectiva, que ens ha de permetre alçar la veu contra l’assalt a tots els drets que ens emparen i a favor de la indignació que necessàriament ha de causar la seva vulneració. El nostre síndic ens digué que l’atenció a les persones arraconades no és completa si, amb la mateixa decisió i efectivitat, no denunciam tots els factors que marginen, despersonalitzen o deshumanitzen.
I d’aquest camí alliberador res ni ningú no ens traurà. Ara mateix estam estabornits, però ens anam recuperant del cop. I sentim l’alè i el coratge tant del nostre pare com dels fidels compromesos amb la causa de Can Gazà i dels seus incomptables amics. Amb ells no hi ha impossibles. I seguim donant forma a l’esperança gazanenca.