CRIDA DE CAN GAZÀ EN DEMANDA D’AJUT

El «Taller Marginàlia», el projecte més ambiciós de Can Gazà, ICES, és un desafiament gran que compartim amb els nostres amics des de fa tres anys. Aquest programa ocupa els residents que es troben en millors condicions de salut i pretén contribuir a la seva recuperació personal. En aquest taller, els mobles, la roba, els llibres i fins i tot les utopies hi troben una nova oportunitat de ser útils. Així, el vaixell insigne de Can Gazà demostra dia a dia que és el millor agent socialitzador dels residents, raó per la qual tots els esforços que s’hi dediquen són pocs.

Assumir els costos del lloguer i de manteniment, però, en ser una entitat petita, se’ns fa molt costa amunt per la qual cosa, per l’envergadura del projecte, des de l’inici demanam als nostres amics si volen contribuir a l’assumpció d’aquest repte aportant-hi un mínim de 10 euros mensuals.

Ara, en passar per un moment econòmic delicat, us tornam a demanar la vostra col·laboració.

En cas d’acceptar ajudar-nos, us demanam que us poseu en contacte amb la vostra entitat bancària perquè ens ingressi, en el termini que vulgueu (mensualment, semestralment o anualment), la quantitat que decidiu al nostre compte de:

CaixaBank ES81 2100 1406 1402 0009 0834 en concepte de “Tallers.

En aquest enllaç DOMICILIACIO_TALLERS es pot descarregar l’imprès de l’autorització bancària per fer efectiva aquesta col·laboració que se’ns ha de retornar degudament complimentada.

També ens podeu ajudar molt fent arribar aquesta petició als vostres cercles d’amistats per tal d’aconseguir portar endavant aquests tallers tan necessaris.

Davant la delicada situació econòmica per la que passam, cal dir que seran molt ben rebudes les aportacions econòmiques que no s’adiguin amb aquesta proposta. Per això, a més del compte a CaixaBank, en tenim oberts a

Caixa Colonya ES65 2056 0009 7510 0107 9720 i a

Bankia ES55 2038 3487 7960 0018 3033

Per qualsevol dubte, aclariment i per comunicar-nos que s’accepta la proposta, cal posar-se en contacte amb nosaltres a través dels nostres correus electrònics: administracio@cangaza.cat, cangazaices@gmail.com o per telèfon al 609 318 204.

 

EN EL DIA INTERNACIONAL PER A L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

Una reflexió de Jaume Mateu i Martí, president de Can Gazà, ICES, sobre el “Dia Internacional per a l’eradicació de la pobresa” https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=277467

Els nostres pobres, sense que siguin extrems, també són discriminats i hem de lluitar aferrissadament perquè no ho siguin, avui que és el dia per a eradicar la pobresa i la resta dels dies l’any perquè la necessitat mai no descansa. I ho hem de fer cara alta i sense treva perquè és qüestió de dignitat, de dignitat humana”.

CAN GAZÀ AMB ELS AFECTATS PER LES INUNDACIONS DEL LLEVANT DE MALLORCA

Can Gazà es posa a disposició de totes les persones afectades per les tràgiques inundacions del llevant de Mallorca i, al mateix temps, vol fer arribar el condol i tot el suport als familiars que hi han mort.

Seguim amb inquietud les informacions que ens arribem d’aquesta zona devastada i posam a l’abast dels damnificats tant les nostres instal·lacions com les mans que facin falta.

“ESTEL DE LLEVANT” ENS VISITA

El passat dia 6 de setembre, visitaren el Taller Marginàlia i dinaren a Can Gazà un grup de persones ateses per l’Associació Estel de Llevant, entitat que des de fa més de vint anys treballa a les comarques de Llevant i Migjorn de Mallorca per i amb les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars. Compartírem experiències i esperances. Una diada molt profitosa que, de ben segur, tindrà continuïtat.

RETORNAM A LA QUOTIDIANITAT

En acabar l’estiu, temps durant el qual el Taller Marginàlia modifica horaris i intensitat de feina, retornam a la quotidianitat i recuperam l’horari habitual, els matins de dilluns a diumenge de 9:00 a 13:00h i horabaixes de dilluns a dissabte de 16:00 a 18:30h.

Si hi veniu, veureu les novetats, que són moltes i engrescadores, i us posarem al dia de tot. No cal que us diguem que el vostre ajut per mantenir els nostres programes són més essencials que mai.

HA MORT PACO SANS, L’ÀNIMA DE ZAQUEO

Ha mort Paco Sans, “l’ànima de Zaqueo i fill predilecte de Marginàlia” com el qualifica Jaume Santandreu en aquest escrit de recordança que reproduïm en homenatge a un amic fratern de Can Gazà i a un combatent irreductible a favor de la causa dels desafavorits més marginats.

 

Cas Carrilano, com es deia al començament, Zaqueo com va ser batejat després pel professor de Sagrada Escriptura Llorenç Tous, ha cobert, al llarg de 24 anys, les necessitats més peremptòries dels exclosos més marginats de Ciutat.

Tanmateix, l’ànima i motor d’aquest servei immediat, directe, gratuït i anònim als ciutadans més singulars de la nostra societat ha estat, fins ahir mateix, Paco Sans.

Abans de perdre’m amb històries i consideracions vull proclamar, amb una guspira d’emoció als meus ulls de ca vell, que aquest home bo, voluntariós i magnànim que fou en tot moment aquest “Cursillista de Cristiandad”, és l’activista social que més he vist connectar – simpatitzar!- amb els pobres més singulars i especials de la Marginàlia mallorquina. Sense Paco Sans. la manera totalment anàrquica d’allargar una mà als tirats als clavegueram del sistema hauria esdevingut, en el suposat impossible de perseverar, un cas flagrant de beneficència inútil, ben mirat ofensiva cap als pobres i de cara a les bases mínimes de l’assistència social.

Per usar els serveis del Carrilano, com era abans dormir i alimentar-se i com és ara fruir d’una menjada suculenta i completa al dia, no necessitaves ni necessites més credencials que la son o la fam. Però Paco Sans, amb el seu contacte personal i amb l’afany de posar remei als problemes concrets de tots i cada un dels necessitats que s’atansaven al xibiu de la plaça de Mercadal, humanitzà i dignificà un servei aparentment paternalista.

Paco estimava els desemparats; Paco parlava amb els necessitats: Paco cercava i sovint trobava remei a les cuites dels més desgraciats. No sé si ho va deixar escrit al seu testament vital, però vull creure que la postura que prengué a la mort de la seva dona de no fer cap demostració de dol, ni esqueles, ni tanatoris, ni funerals, ni actes d’homenatge i que ara els seus fills han repetit amb ell, obeïa, aquesta manera absolutament anònima de passar d’aquest món a l’altre -Paco era un home de fe– a un intent d’assemblar-se a la mort dels marginats.

Al llarg de 24 anys, Paco Sans contemplà, amb esgarrifances al calfred dels sentiments, com centenars d’exclosos es tiraven a la fossa comuna. Ell no ha volgut, amb la mort, ser més que ells. Com no ho volgué tampoc amb la vida.

Per recordança, respecte i estimació que he professat sempre i seguiré professant a aquest profeta anarquista de la marginació social us vull transmetré tot el seu corpus doctrinal resumit en una contarella que ell retreia en cada moment i circumstància.

Per explicar l’existència i mode d’obrar de Zaqueo, Paco Sans retreia que un dia, visitant una ermita, un fraret que s’encarregava de l’hort li mostrà el seu aimat secret. A un cornaló d’aquell verger monacal fra Bonaventura guardava i cultivava el tresor de les benaventurances, que ell anomenava, en honor del fill pròdig, el racó de les males herbes. Les males herbes tenen dret a rebre els mateixos esments i delicadeses que les parades de les bledes i les cols de l’Abat.

Paco Sans, ànima de Zaqueo i fill predilecte de Marginàlia, ha mort d’un atac nocturn de tristesa i solitud. No sabia viure sense la seva dona i sense fra Bonaventura. Fa estona que ambdós han desaparegut. En el cel en el qual tu creies es retrobaràs, estimat i venerat Paco, amb aquests éssers estimats. T’esperen al racó de les males herbes.

Jaume Santandreu

Can Gazà, 3 d’agost de 2018

OPORTUNITAT PER ALS AMANTS DE LA PINTURA

Al Taller Marginàlia ens acaba d’arribar una obra d’Antoni Riera Nadal (1928-2008), el cineasta, pintor i il·lustrador de Manacor. Es tracta d’un paisatge de la seva primera època, de l’any 1962. Una gran oportunitat, per a tant, per als qui estimen la plàstica mallorquina i, sobretot, els treballs d’aquest pintor germà de l’escriptor Miquel Àngel Riera.

VENIU A VEURE LA GRAN MOSTRA D’APARADORES

Al Taller Marginàlia hi exposam un gran nombre d’aparadores que encara poden seguir fent un extraordinari servei. Moltes d’elles han estat restaurades pels nostres usuaris, la qual cosa els proporciona un valor afegit que cal atendre especialment.

Els japonesos reparen amb laca d’or o plata les porcellanes que es trenquen perquè consideren que l’objecte trencat és més bell si es refà. Kintsukuroi, li diuen a aquest art. Doncs al Taller Marginàlia, tant amb les persones com amb els objectes que necessitam, procuram fer el mateix sense que el material de reparació sigui tan noble com l’or o la plata. El resultat, a la fi, és el mateix.

CAN GAZÀ, AMB ELS IMMIGRANTS I REFUGIATS DE L’AQUARIUS

El vaixell Aquarius, amb més de 600 immigrants i refugiats rescatats de la Mar Mediterrània per Metges Sense Fronteres (MSF) i Sos Meditérrané, ja ha posat rumb a València després que el nou ministre de l’interior italià, Matteo Salvini, fidel als seus postulats antiimmigració, n’impedís la seva entrada a Itàlia.

Diverses Comunitats i molts ajuntaments de l’Estat espanyol s’han ofert per acollir aquestes persones. La presidenta Armengol, per compromís i solidaritat, també s’ha mostrat disposada a emparar-ne una part.

Arran d’aquest oferiment i en cas que a les illes hi arribessin refugiats de l’Aquarius, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, posa a disposició del Govern de les Illes Balears les seves instal·lacions per ben atendre’ls amb la màxima dignitat i responsabilitat.