Enguany fa 45 anys que la finca de Can Gazà està oberta a qui, per les raons que siguin, ha acabat fent del carrer i de la seva solitud extrema la seva llar, fet que la converteix en degana dels edificis assistencials mallorquins oberts a persones marginades. Al llarg d’aquests anys ha acollit tota la gamma de l’exclusió social severa de l’illa: des de malalts mentals sense suport, passant per marginaires sense dependències tòxiques i acabant per drogodependents actius o en abstinència, sans o malalts irrecuperables.
Si voleu seguir llegint aquest article del president de Can Gazà, Jaume Mateu i Martí, clicau en aquest enllaç:
https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/can-gaza-45-anys-amb-lexclusio/