Les tragineres formigueues del Taller de Marginàlia necessitam urgentment l’escalfor dels amics. Passats, presents i futurs.
Les trobades amb vosaltres, aimadíssims aliats de la solidaritat, són, cada cop, més essencials per a la nostra cansada alenada de pelegrins de l’impossible.
NECESSITAM
- La vostra amorosida presència. Fins i tot un moribund encén la mirada per la calentor d’una estreta de mans.
- Compartir les nostres tasques i curolles. Després de quatre anys la nau de Can Valero segueix oferint, a l’entrada, “utopies de segona mà”.
- Mostrar-vos el calvari que passam per seguir arborant, malgrat sigui només a dos pams d’alçada, la senyera de l’autogestió i de la llibertat.
- Palesar la nostra gratitud per la vostra infinita paciència. No hi ha res més pesat que un necessitat altiu i predicaire.
- Exhibir els miracles dels il·luminats que han canviat la litrona de la Plaça d’Espanya i de l’Espanya sense plaça per la dignitat d’una feina. Cada dia ressuscitam, amb més art i manya, mobles, vestits, llibres, pintures… i esperances.
- Allargar-vos humilment la mà per una ajuda. El lloguer de la nau i els grillons de les nostres denúncies contra la plaga de fantasmes acabarà ofegant-nos.
Per cercar remei a totes aquestes necessitats de vida o mort us proposam, estimadíssims amics de Can Gazà, institucionalitzar els nostres encontres tot engegant una sínia de pouades. Us proposam trobar-nos els primers dissabtes de cada mes, a l’hora del vermut, a Marginàlia.
La cerimònia serà simple i agradosa. Celebrarem la litúrgia de la paraula en forma de concert, recital, declamació, conferència, ballada, escenificació… No hi ha art que no trobi sopluig a Marginàlia. Tot seguit farem l’eucaristia amb vermut, vi i pa amb sobrassada de Can Gazà.
Ens trobarem pel primer vermut dissabte dia 5 d’octubre a les onze del matí.
Tenim l’honor i el goig que inaugurin la roda “Els Caminants”, grup madur i poderós que ha sorgit dels “Amics del Seminari”. El grup que ens ressuscita, des de les entreteles de la memòria, les velles i eternes nostàlgies. Abans del primer dissabte us explicarem més detalls d’aquest prodigi de veterans. De moment, quedau-vos amb el nom de Cil Buele i amb aquest anunci oficial dels vermuts dels primers dissabtes a Marginàlia.