Arran de les generoses aportacions en aliments que rebem a Can Gazà per Nadal, Jaume Santandreu en fa el següent clam:
Els EXCLOSOS, els pobres de sempre, bestioles de carrer, no tenim problemes per menjar. Gràcies a la solidaritat de les persones, institucions i botigues sobren queviures per tot arreu.
El problema de vida o mort el tenen els ENCLOSOS, aquells treballadors als quals el sou no els basta per respondre a les dues necessitats vitals de menjar digne i de dormir a cobro. A hores d’ara per una habitació subllogada et cobren 500 euros. Un piset, en el cas miraculós de trobar-lo, s’enfila als mil euros.
Els marginats de sempre volem compartir els aliments amb els estrets entre dues necessitats essencials.
Els bandejats sobrevivim perquè hem perdut la vergonya. Si els ENCLOSOS volen sortir del clot hauran de fer el mateix procés. Deixar la vergonya per als explotadors i ajuntar-se a les coes dels pidolaires. Pot ser una imatge revolucionària: gent amb corbata, senyores ben vestides, obrers amb granotes de feina ajuntant-se ben cara alta als rebutjats de sempre.
Cada dia, de quatre a sis del capvespre, a Zaqueu aquests nous camarades, els ENCLOSOS, se’ls donarà, sense demanar-los clarícies de res, una bossa amb menjar guisat del dia, pa i fruita. Hem tret aquest exemple perquè Can Gazà cuinarà gran part del regal nadalenc d’ASAJA per al menjador social de la plaça Mercadal.
Les portes de Can Gazà estan obertes als ENCLOSOS. Poden arribar-hi en cotxe.
Gràcies a la perseverança d’ASAJA.
És Nadal. Podem somniar que aviat trobar sòtil sigui tan possible com que et convidin a un entrepà.