JA TENIM INSTAL·LADA LA PLATAFORMA ELEVADORA

Avui, dimarts dia 20 de febrer, ha quedat instal·lada a Can Gazà la plataforma elevadora, un dispositiu capital per a la qualitat de vida d’aquells residents amb severes dificultats motores.

És el millor moment per tornar a agrair a la llarga llista d’amics els esforços que ha fet perquè fos possible. Novament, moltes gràcies!

LA CADENA SOLIDÀRIA DEL CEIP BLANQUERNA I CAN GAZÀ

Avui, 30 de gener, dia en què morí el Mahatma Gandhi el 1948, se celebra a tot el món el Dia escolar de la No-Violència i la Pau, fundat el 1964 pel poeta i educador santanyiner Llorenç Vidal Vidal. Aquest dia a les escoles es posa en valor l’educació en i per a la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als Drets Humans, la no-violència i la pau.

Al CEIP Blanquerna, de Marratxí, des de fa quinze anys, tot commemorant aquest dia, s’hi fa una Cadena Solidària en la que hi participen alumnes, professors i famílies, i que destinen íntegrament a Can Gazà. S’hi recullen productes de neteja i d’higiene personal, bàsicament. Enguany, a més, per participar a la cinquena Cursa Solidària, es demanava voluntàriament una aportació d’entre u a cinc euros que també han donat a Can Gazà, import que s’afegirà a la campanya de la plataforma elevadora.

En les paraules d’agraïment Jaume Santandreu, fundador i resident de Can Gazà, s’ha referit a totes les guerres actives en el món en aquest moment i en les que hi maten milers i milers d’infants, en especial a la de Gaza, amb qui el centre comparteix el nom sense accent. “No podem aturar les guerres, però les podem llevar del nostre cor”, ha dit als escolars.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE CAN GAZÀ I «DENTISTAS SOBRE RUEDAS»

Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, i la Fundació Dentistas sobre Ruedas han signat un conveni de col·laboració per donar atenció bucodental als residents del nostre centre.

La “Fundació Dentistas sobre Ruedas” és una organització sense ànim de lucre que té entre les seves finalitats estatutàries organitzar i impulsar projectes per millorar la salut bucodental de persones que no disposen dels recursos suficients.

En aquest sentit, l’assistència bucodental garantida per la Seguretat Social no assoleix els tractaments necessaris per a una salut bucodental amb garanties, per la qual cosa les persones que no disposen dels recursos econòmics necessaris per poder acudir de forma regular a l’assistència privada viuen amb un evident risc de patologies bucodentals greus.

«Dentistas sobre Ruedas» disposa de la Clínica Dental Solidària Coloma Vidal i de les Clíniques Satèl·lit arreu de l’illa que tenen per finalitat, precisament, l’atenció bucodental solidària de persones que no disposen dels recursos econòmics necessaris per acudir de forma regular a l’assistència privada.

CONCLOSA LA CAMPANYA “PLATAFORMA ELEVADORA”

Havent assolit l’objectiu proposat, ens plau comunicar que donam per conclosa la campanya per a la plataforma elevadora, que permetrà l’accés als residents amb mobilitat reduïda a la planta noble del casal on hi ha el menjador, la sala d’estar i les habitacions accessibles.

Donam les gràcies més sentides a totes les persones i entitats que han contribuït a fer possible aquesta fita tan necessària. Un cop més, ha quedat ben palesa la generositat dels que fan costat a Can Gazà i al seu programa assistencial.

En breu començarà la instal·lació, de la qual s’informarà oportunament a través del nostre web i dels nostres comptes a les xarxes socials.

Moltíssimes gràcies!

CAN GAZÀ SENSE FESTES DE NADAL

L’Evangeli de Mateu, II, 13-18 esclata la nafra. Després de 2023 anys es repeteix exactament la història. El revolucionari de la pau ha de fugir a Egipte mentre el poder mana escorxar tots els infants de zero a dos anys, tant a Betlem com als seus entorns, que enguany arriba fins a Ucraïna.

Per solidaritat i per respecte al nostre nom, sense accents gramaticals, GAZA, volem acompanyar en silenci els plors i laments de Raquel que es crema els ulls pel genocidi del seus fills.

Us donam les gràcies pels regals de festes de cada any. Els aprofitarem i els compartirem, com sempre, amb Zaqueu i amb els pobres avergonyits  que ens demanen ajuda dins l’anonimat.

Dia 28, festa dels Sants Innocents, per solidaritat amb tots els infants d’arreu del món destrossats per les guerres, la set, la fam, les violacions, l’esclavitud, les feines forçades…, farem dejuni. A taula només servirem pa  amb oli.

Molts d’anys, però cap com el passat.

Can Gazà 2023

CAMPANYA PLATAFORMA ELEVADORA

Una de les marques que defineixen el treball de Can Gazà amb els seus residents -i al que dedicam més esforços- és oferir-los la màxima atenció possible al seu estat de salut.

La finca ho dona tot per assolir aquest objectiu, però el casal presenta alguns obstacles que afecten la mobilitat d’aquells residents que es desplacen en cadira de rodes o que tenen seriosos problemes de desplaçament.

Per això, necessitam amb urgència instal·lar una plataforma elevadora que vagi de la planta baixa del casal a la noble.

El cost d’aquesta instal·lació puja fins a 15.000 euros, quantitat important que, ara mateix, no podem assumir amb el fons econòmic propi.

I com sempre hem fet en casos semblants, acudim a les nostres amistats perquè ens donin una mà i ens ajudin en la mesura que puguin a fer front a aquesta inversió tan necessària com urgent.

Igualment, convidam a totes aquelles persones que vulguin conèixer de primera mà aquesta necessitat apressant i rebre tota la informació que vulguin, que vénguin a Can Gazà i els atendrem amb molt de gust.

I per a qualsevol informació addicional o per aclarir dubtes, podeu telefonar al número 609318204 i us atendrem.

Els comptes on podeu fer les vostres aportacions indicant que són per a la “Campanya plataforma elevadora” són:

Caixa Colonya: ES65 2056 0009 7510 0107 9720

CaixaBank: ES81 2100 1406 1402 0009 0834

I si preferiu venir directament a Can Gazà per fer l’aportació, la rebrà Jaume Santandreu en persona.

 

 

SUPORT AL CLUB LIONS DE PALMA

El Club Lions de Palma és una entitat sens afany de lucre formada per residents alemanys a l’illa que des de fa dotze anys i ininterrompudament col·labora amb Can Gazà i altres associacions del tercer sector a través del seu programa «Essen für alle» (Menjar per a tothom).

Es tracta d’una institució fortament implicada amb les demandes de l’exclusió social de Mallorca que mereix ser reconeguda.

Com la majoria de forces de suport a les necessitats bàsiques dels sectors de població més desfavorits, passa per moments econòmicament febles i per això fan una crida per sortir-ne.

Des de Can Gazà ens volem fer ressò d’aquesta demanda perquè gràcies, en bona part, a les aportacions del Club Lions de Palma, podem dur a terme el nostre projecte d’assistència a la població mallorquina més exclosa.

El seu lloc web és https://lionsclubpalma.com/es/ i des d’ell es pot canalitzar l’ajut que sol·liciten.

CAN GAZÀ, 45 ANYS AMB L’EXCLUSIÓ

Enguany fa 45 anys que la finca de Can Gazà està oberta a qui, per les raons que siguin, ha acabat fent del carrer i de la seva solitud extrema la seva llar, fet que la converteix en degana dels edificis assistencials mallorquins oberts a persones marginades. Al llarg d’aquests anys ha acollit tota la gamma de l’exclusió social severa de l’illa: des de malalts mentals sense suport, passant per marginaires sense dependències tòxiques i acabant per drogodependents actius o en abstinència, sans o malalts irrecuperables.

Si voleu seguir llegint aquest article del president de Can Gazà, Jaume Mateu i Martí, clicau en aquest enllaç:

https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/can-gaza-45-anys-amb-lexclusio/

REMODELADES UNA PART DE LES ESTANCES DE LA PLANTA BAIXA DE CAN GAZÀ

Les darreres setmanes  una brigada de residents ha desat a fons les estances que antigament ocupava el pagès de Can Gazà. S’han reparat els desperfectes ocasionats per l’ús i el temps, s’ha pintat, s’ha netejat a consciència i s’ha redecorat un espai comú que ho té tot per ser esplèndid:  a més de ser naturalment acollidor, s’obre a la part enjardinada del casal, fet que el converteix en un indret ideal per a la trobada i la conversa assossegada. I també per a la reflexió i la contemplació, fins i tot.

Un espai formidable, en definitiva, que necessàriament hem d’oferir als nostres amics, als que comparteixen els objectius de la nostra causa, com un retorn simbòlic al temps que ens dediquen i a les aportacions que fan possible que el projecte assistencial de Can Gazà segueixi actiu i més enguany que fa 20 anys que el gestiona la nostra entitat, l’Institut contra l’exclusió social.

NO SÓN ESPÈCIES INVASORES

El diari “Ültima Hora” d’ahir dia 13 de gener, a les pagines 24 i 25, presentava un reportatge titulat “Un parque sin niños”, sobre el parc de Can Simonet, del barri ciutadà de Camp Rodó. (https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2023/01/13/1862447/palma-can-simonet-parque-ninos.html). Just a baix del titular es diu literalment: “El recinto de Can Simonet se llena de indigentes que auyentan a vecinos por las heces, el alcohol y las jeringuillas”. El peu de pàgina d’una de les fotos també és taxatiu: “El parque solo es visitado por vecinos con perro”.

El text, signat per Gemma Marchena, ve a dir que els veïns del barri no frueixen del parc de Can Simonet per culpa dels indigents. A mi em queda el dubte de si el veïns no hi van com a mostra de rebuig als indigents (que, recordem, segons la definició, és qui està “Mancat de les coses més necessàries a la vida”) o per temor, com insinua el títol.

Tanmateix, per una raó o altra, cal recordar que els indigents no són cap espècie invasora que cal combatre; són persones víctimes del sistema, de l’entorn o d’elles mateixes. Per això, segueixen tenint els mateixos drets i els mateixos deures que la resta. Tenen tot el dret d’anar als parcs o a qualsevol espai públic, de la mateixa manera que se’ls ha d’exigir el comportament que correspon, com a qualsevol altre ciutadà modèlic. Com pot una persona o un grup de persones que no tenen res més que la seva desgràcia fer por a ningú?

No és bo traduir a conflicte social la marginació humana perquè és el primer pas cap a l’aporofòbia –l’aversió a la pobresa-. No hi ha ningú que vulgui ser exclòs de la societat; les persones que s’hi han vist abocades no hi estan per gust ni a gust. Ningú vol –ni ha- de dormir al ras, al carrer, i qui diu que hi vol romandre nit i dia és perquè ha arribat al grau més baix de l’autoestima. Per això, la resposta ciutadana a l’exclusió social –moderada o severa- no ha de ser mai ni el temor ni la condescendència. Una persona exclosa no ha perdut la condició humana, recordem-ho sempre.

El reportatge també assenyala l’origen dels indigents del parc de Can Simonet: els centres de Ca l’Ardiaca i Can Gazà. Tampoc no és bo assenyalar d’aquesta manera, sobretot sense contrastar les informacions. Lluny de ser assenyalats com a focus indesitjables i d’indesitjables, tots els centres i serveis , públics i privats, que acullen i atenen aquelles persones mancades de les coses més necessàries a la vida, haurien de ser reconeguts per tothom. La feina que fan hauria de ser molt més valorada socialment precisament per contenir eficaçment totes les dificultats a les que han de fer front aquelles persones que, per les raons que siguin, han perdut tot allò que els mantenia en societat: la llar, la feina, el futur i la dignitat. Per un grapat de bruts i d’incívics –hi ha indigents que ho són, evidentment- no destruïm els recers i aixoplucs que atenen el millor que poden les persones en destret. D’altra banda, qui estigui lliure de no conèixer de prop o d’un poc més enllà un cas de degradació personal per culpa de qualsevol toxicomania, que em tiri la primera pedra.

Quant a Can Gazà, tornar a dir que som un centre residencial i comunal, això vol dir, que tots els residents, d’acord amb el seu grau de salut, han de dedicar diàriament bona part de la jornada a treballar per a la casa, entre d’altres raons perquè el primer que cal combatre en una persona marginada és l’ociositat. Tenim la granja, l’hort, el servei de cuina i el manteniment del casal perquè la feina mai no falti; sempre n’hi ha molta més de la que es pot assumir. Per això, sabem a cada moment on són i què fan els nostres residents. Clar que tenen hores de lleure, com tothom, però no crec que cap d’ells vagi del Secar de la Real al Camp Rodó, concretament a Can Simonet, ni a defecar, ni a molestar els veïns.

I qui vulgui comprovar-ho, que vengui a la finca, al número 33 del carrer Vicari, al Secar de la Real, a Palma. Tothom hi és ben rebut. Animau-vos i veniu, no tengueu por.