Institut contra l'exclusió social
Ahir, Segona Festa de Nadal, sant Esteve, el diari “Última Hora” dedicava una part de la seva portada a Can Gazà sota la crida “Las otras Navidades”. A la pàgina 16 s’explica que, en el moment de la visita dels periodistes, a la cuina es preparaven les carmanyoles que repartiria posteriorment l’associació Zaqueo entre els usuaris del seu menjador social. A més, es fa ressò dels residents que tenen cura d’aquesta tasca.
Avui ha arribat a Can Gazà l’aportació anual d’ASAJA en forma de verdures, fruita, carn, peix i pinso per als animals de granja, unes deu tones en total. Ja fa quinze anys que aquesta corporació col·labora amb les entitats Zaqueo, Associació Tardor, Associació Siloè, la Fundació Minyones (que destinen el recapte a les famílies dels infants que acull) a més de Can Gazà, que actua de centre recaptador i de coordinador del repartiment.
És tracta d’una ajuda material important per a aquestes entitats que tracten no sols l’exclusió social mallorquina, sinó aquelles persones que, sense haver-hi caigut, troben moltes dificultats per cobrir les seves necessitats alimentàries. Una població malauradament en expansió degut al greu augment del preu dels aliments bàsics. És per això que caldria que cada dia fons Nadal; que la generositat i la solidaritat que sembla que es decretin aquests dies, no cessàs cap dia de l’any.
Can Gazà està de dol profund per la mort de la seva àvia, Dolores Perales Martínez, mare de Miquel Àngel i Cati. El comiat es farà avui, dia 20, a Son Valentí, de les 17:30 a les 19:30 hores.
Els residents i equip responsable de Can Gazà volen desitjar un bon any al seus amics, cooperants i mantenidors.
Amb el desig que no ens falti en cap moment la força necessària per superar les dificultats que es presentaran ni els suports que necessitaran totes les persones amb menys possibilitats per acarar-les.
Bon Nadal i bon any nou.
Dissabte vinent, dia 22 de juliol, emmarcada dins les festes de Sant Jaume de Manacor, tindrà lloc una nova edició de la “Tremponada a la fresca“, organizada per l’Associació de Comerços Na Camel·la, que enguany es dedica a Can Gazà.
Es farà a les 21:00 hores a Na Camel·la de Manacor, a 7 euros la ració. S’hi ha de dur el plat i els coberts.
L’entitat “Inca – Mallorca Solidària”, associació sense ànim de lucre que promou la solidaritat a través de diversos projectes de voluntariat, dedicà les vendes de la seva tenda “Punts amb vida”, des de l’1 al 15 de juny, a Can Gazà. En aquesta tenda, un grup de voluntàries, bàsicament, confeccionen articles de roba que es tradueixen en ajuts econòmics per a les persones més necessitades de Mallorca.
La recaptació total fou de 1.636,50 euros.
Les persones que feim Can Gazà, agraïm tant el suport d’»Inca-Mallorca Solidària» al nostre projecte d’atenció a l’exclusió social més severa de l’illa com a totes aquelles persones que s’atansaren a «Punts amb vida» i col·laboraren amb la iniciativa.
El proper dissabte 12 de març, al Teatre de Manacor, a les 19:00 hores, es farà un concert homenatge a Jaume Santandreu. Es tracta de les “Tonades del sen Terròs”, de Josep Ros Sancho, a partir de set poemes de “Nissaga de Sen”. En el cartell adjunt podreu veure el programa complet. El preu és de 6 euros i l’import íntegre de la venda d’entrades es destinarà a Can Gazà.
Com cada any per aquestes dates i des de fa una vintena d’anys, ASAJA (Associació Agrària de Joves Agricultors) ha aportat unes 9 tones de productes del camp mallorquí a més de peix fresc i peces de carn a Can Gazà, que repartirà aquest important recapte entre les associacions: Tardor i El Refugi, que ofereixen aliments i allotjament a persones excloses; a l’associació Zaqueo, que manté ben actiu un menjador social a Palma; l’Associació Siloè, que atén residencialment afectats pel VIH-Sida; el programa de la Fundació Minyones que dona suport a les famílies dels seus infants acollits, a més, lògicament, de Can Gazà. Directament en seran beneficiàries el miler de famílies contactades per aquestes entitats.
Com cada any, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, per aquestes dates, fa arribar als seus amics,simpatitzants i cooperants els molts d’anys a través d’una nadala preparada expressament per Jaume Santandreu. Aquí us presentam la d’enguany amb el desig que puguem fruir de les celebracions nadalenques i que el proper any sigui molt millor que aquest que acabam.
No hi ha com un enterrament per saber que t’estimen.
Quan celebrava un funeral per un suïcidi enrampava els assistents amb una sentida consideració: «Si aquest germà que ha plegat de viure abans d’hora veiés com l’estimàvem, com ploram la seva partida, mai no s’hauria suïcidat».
Els tanatoris són els llocs més positius de la terra. Tothom s’esforça en una amorosida cursa d’elogis per retreure tots els caires bons del difunt. Per omplir els tensos silencis, valen fins i tot les exageracions adulatòries.
Aquestes sentències es compliren en una emocionant plenitud en el trist i dolorós sepeli del taller Marginàlia.
Al llarg d’aquest dos mesos de tancada ha desfilat per la immensa nau de Can Valero «una llarga acompanyada», com diu Costa i Llobera, de consoladors. Mai no ens havíem imaginat que fossin tants els amics i admiradors de la humil i sacrificada tasca de Can Gazà per a la reconstrucció de la dignitat esmicolada dels marginats mitjançant la feina manual, la responsabilitat personal i la relació de normalitat amb tota classe de gent.
Mai no ens havíem imaginat que el taller Marginàlia hagués penetrat tant endins en els sentiments dels variats estaments de la nostra societat.
Guardam com el millor tresor els refilets d’admiració i consol que ens han dedicat de tot cor els generosos visitants.
Les famílies sensibles i delicades –a l’hora d’estrènyer els gazanencs ens mostram com a tals– deleguen en un portaveu perquè clogui el funeral tot palesant als condolaires una profunda gratitud per la seva presència agomboladora.
Us parl en nom de tots els companys de Can Gazà, uns camarades herois que hi han deixat la pell, buidant la nau. Quina barbaritat! El local s’eixamplava, els trastos es multiplicaven, sortien andròmines de tots els racons. Arribàrem a experimentar la síndrome de volcà: com més lava perboca, més es multiplica la matèria magmàtica dins les seves enceses entranyes.
Gràcies, tarambanes de la gran mare. En aquests desafiaments d’autèntica follia us feis estimar com una mala cosa. Amb aquestes increïbles gestes ens encadenau a la vostres surrealistes peripècies.
Gràcies amics que heu passat i repassat aquest dies per Marginàlia tot emportant-vos, com a records, les darreres gangues i deixant-nos coratges i ajudes per poder aguantar l’envestida d’una nova etapa. Com hem dit i repetit seguirem a Can Gazà amb els malalts terminals que precisen seguretat i arts i manyes per enganyar les solituds i les ànsies. A una comuna com la nostra amb granja, bestiar, aviram, hort, casal i manies perfeccionistes sobren feines i manquen braços.
Gràcies, companys de Remar i de Deixalles, per acceptar les nostres ofrenes aconseguint que allò que es donà per al profit dels pobres, continuï en la mateixa direcció.
Gràcies, cooperants del Senegal, del Marroc, de la protectora d’animals d’Esporles i de la Fundación Escribano per tenyir els nostres pobres presents d’universalitat i tendresa.
Gràcies als magnànims mitjans de comunicació que han fet que la nostra escanyada veu ressonàs pels cap de cantons de la vila adormida.
Acab aquest simple rèquiem, tirant a gregorià, amb la mateixa consideració que repetia a tots els funerals just abans que començàs la desfilada del condol: «Molt bé que abraceu la família del difunt, però pensau que ara és el moment que manco us necessita. Es troba com dins un núvol d’afectes, cansaments i quimeres. D’aquí a uns pocs mesos, quan se sentin tot sols i desemparats, necessitaran aquest acompanyament que avui multiplicau amb besades i llàgrimes.»
No ens oblideu, amics. Ara us necessitam més que mai.