FELICITACIONS GAZANENQUES

A Can Gazà, aquests dies, estam rebent la solidaritat dels amics i compromissaris que malden per mantenir en bon estat el nostre rebost i apaivagar les necessitats i les estretors que ens acuiten. Per Nadal és el moment de l’any en què més augmenten els ajuts i l’hora, es clar, d’agrair-ho felicitant les festes i desitjant que l’any vinent, el 2019, arribi amb més ventura que el que acaba i que la xacra de les persones més apartades i arraconades no augmenti més. I en aquesta lluita incessant per la dignificació humana, Can Gazà hi serà donant-ho tot.

El nostre Taller Marginàlia també fa festa, això sí, tenint molt present la marginació mallorquina més extrema, aquells companys que ens han deixat i aquells altres que, dissortadament, s’incorporaran a desgrat a les cledes de l’exclusió social illenca. En aquest sentit, el betlem que hi hem instal·lat, seguint les indicacions de Jaume Santandreu, reclama la memòria històrica del marginat, fa un crit a favor de les noves formes de família presentant un naixement monoparental, fent un clam a la llibertat de totes aquelles persones i pobles menyspreats, ignorats o perseguits i demanant als que s’atansin al Taller a llegir-nos, això és, a adquirir aquells textos que parlen de Can Gazà o de la causa que el motiva els guanys de la venda dels quals es destinen íntegrament als seus projectes assistencials. I entre aquests textos, el darrer publicat de Jaume Santandreu, “Déu meu”, 220 reflexions de 220 paraules cadascuna que apamen el seu univers editat per Lleonard Muntaner per l’impuls de l’equip gestor de Can Gazà en el seu vuitantè aniversari.

Així, molts d’anys gazanencs als amics i compromissaris i molt bon any 2019.

PUBLICADA LA VERSIÓ CASTELLANA D’»OPERACIÓ TIARA»

Ja està disponible en paper la traducció al castellà d’»Operació tiara», la darrera novel·la publicada de Jaume Santandreu, síndic general i ànima de Can Gazà, una fita que l’ha omplert de goig per la forma i manera com la meva novel.la escrita en català ha guanyat en autenticitat i versemblança. Els protagonistes d’”Operació Tiara” són peruans. L’acció es desenvolupa al Perú i per això sona més real que els personatges parlin en peruà. Sona estrany que un negre de Piura o un xolo de Catacaos s’expressin en un primmirat català. Si a aquesta raó de sentit comú hi afegeixes que l’escriptor Paco Suàrez domina d’una forma natural i perfecta les modalitats del castellà del Perú t’expliques la meva confessió: m’agrada més la traducció que l’original. La versió de Paco Suàrez em sona a Garcia Márquez.

A “Operación Tiara” el lector es trobarà amb la història crua i actual d’un factor definitiu dins la nostra història, com és l’Església catòlica.

Per adquirir-la es pot fer a través de la plataforma Amazon; passant pel Taller Marginàlia, a Can Valero, on el petit guany es dedica a Can Gazà, o a través del telèfon 659153596.

PARÀBOLA I CLAM DEL BETLEM DE MARGINÀLIA

Can Gazà ja ha muntat el betlem al Taller Marginàlia, al polígon de Can Valero, carrer d’Asibal número 4, de Palma, i convidam a totes les nostres amistats que vinguin a gaudir-lo.

Com tots els que fem, volem donar a aquesta tradició tan nostrada un sentit que depassa l’escenografia tradicional. El nostre´síndic general, Jaume Santandreu, n’explica el significat d’aquesta manera:

 

Enguany, al taller de Can Valero hem enllestit un pessebre en forma d’esburbada piràmide.

Dalt de tot destaca una pancarta damunt cartró. Talment com si haguéssim recollit el  jaç d’un foll que ha passat la nit al carrer. La proclama resa: NADAL, MEMÒRIA HISTÒRICA DEL MARGINAT.

En el centre del vell cementeri de Ciutat s’obria, com un estadi de guaret, l’anomenada fossa comuna. Allà hi anaven a parar els cossos dels miserables que no tenien on caure morts. Jo hi vaig veure tirar cents de cadàvers d’exclosos assassinats per sobredosis. Cap organització reclama els ossos d’aquests germans, les calaveres dels quals lluïen al sol després d’una pluja intensa.

Baix del rètol, els  rostres d’amics que han viscut i mort a Can Gazà ens esgarrifen la memòria històrica.

Aquests impressionants retrats s’estalonen damunt unes gavelles de palla d’ordi. La mateixa palla d’ordi que servia de llit, baix la menjadora de les bísties de llaurada, al serfs de la nostra pagesia. Els esclaus d’aquells amos i senyors que, servint-se de la Falange i de l‘Església, tacaren de sang innocent la nostra història.

Al bell mig del túmul, que ens recorda el monument de la Feixina, es troba una petita i dolça maternitat de fang. Una dona descalça que agombola el seu filló. Unes sacres de cartró aclareixen el misteri. Diuen: “BETLEM  MONOPARENTAL. CLAM DE LLIBERTAT”.

Aquesta mare tota sola es troba envoltada de gàbies d’ocells plenes de llimones. El nostre groc, com el nostre cor, se sent empresonats, aquest Nadal.

Vosaltres mateixos imaginau-vos els motius de la soledat de Maria. Tenia el seu espòs a la presó i en vaga de fam per haver lluitat pacíficament contra la invasió romana?

Era viuda perquè Josep havia caigut en una emboscada quan migrava cap a Egipte? El virginal seguidor dels essenis s’havia quedat amb el posader de Ramala just abans d’arribar a la Cova?

Manel Forcano, s’ha atrevit a publicar en català, traduïts directament de l’hebreu,  “Els antievangelis jueus”. El director de l’Institut Ramon Llull ens revela raons de pes perquè el primer Betlem de la història fos monoparental.

Nosaltres volem ajuntar el nostre humil clam als gemecs de tots els conys violats del món perquè, a la fi, la terra nodreixi la plena llibertat.

Si passau per Marginàlia compartirem les  tristeses nadalenques dels marginats i us donarem els molts d’anys amb una abraçada de germans.

GRÀCIES PER LA VOSTRA SOLIDARITAT. LA CAMPANYA DE SUPORT SEGUEIX

CAN GAZÀ, Institut contra l’exclusió social, vol donar les gràcies públicament a totes aquelles persones que han atès fins ara la nostra demanda d’ajut. No donam per conclosa la campanya, perquè seguim necessitant el suport dels amics, que són molts, però sí cal agrair la solidaritat rebuda fins ara que ens permet de seguir apostant pel projecte del Taller Marginàlia.

Us recordam que podeu seguir fent les aportacions als nostres comptes de

CaixaBank ES81 2100 1406 1402 0009 0834
Caixa Colonya ES65 2056 0009 7510 0107 9720 i
Bankia ES55 2038 3487 7960 0018 3033

Al mateix temps i atès que ens acostam a Nadal, us convidam a passar pel Taller on, a més de mobles, llibres, roba i elements decoratius, també hi podreu trobar elements nadalencs per ornar les llars.

Us recordam que tenim obert els matins de dilluns a diumenge de 9:00 a 13:00h i els horabaixes de dilluns a dissabte de 16:00 a 18:30h.

CRIDA DE CAN GAZÀ EN DEMANDA D’AJUT

El «Taller Marginàlia», el projecte més ambiciós de Can Gazà, ICES, és un desafiament gran que compartim amb els nostres amics des de fa tres anys. Aquest programa ocupa els residents que es troben en millors condicions de salut i pretén contribuir a la seva recuperació personal. En aquest taller, els mobles, la roba, els llibres i fins i tot les utopies hi troben una nova oportunitat de ser útils. Així, el vaixell insigne de Can Gazà demostra dia a dia que és el millor agent socialitzador dels residents, raó per la qual tots els esforços que s’hi dediquen són pocs.

Assumir els costos del lloguer i de manteniment, però, en ser una entitat petita, se’ns fa molt costa amunt per la qual cosa, per l’envergadura del projecte, des de l’inici demanam als nostres amics si volen contribuir a l’assumpció d’aquest repte aportant-hi un mínim de 10 euros mensuals.

Ara, en passar per un moment econòmic delicat, us tornam a demanar la vostra col·laboració.

En cas d’acceptar ajudar-nos, us demanam que us poseu en contacte amb la vostra entitat bancària perquè ens ingressi, en el termini que vulgueu (mensualment, semestralment o anualment), la quantitat que decidiu al nostre compte de:

CaixaBank ES81 2100 1406 1402 0009 0834 en concepte de “Tallers.

En aquest enllaç DOMICILIACIO_TALLERS es pot descarregar l’imprès de l’autorització bancària per fer efectiva aquesta col·laboració que se’ns ha de retornar degudament complimentada.

També ens podeu ajudar molt fent arribar aquesta petició als vostres cercles d’amistats per tal d’aconseguir portar endavant aquests tallers tan necessaris.

Davant la delicada situació econòmica per la que passam, cal dir que seran molt ben rebudes les aportacions econòmiques que no s’adiguin amb aquesta proposta. Per això, a més del compte a CaixaBank, en tenim oberts a

Caixa Colonya ES65 2056 0009 7510 0107 9720 i a

Bankia ES55 2038 3487 7960 0018 3033

Per qualsevol dubte, aclariment i per comunicar-nos que s’accepta la proposta, cal posar-se en contacte amb nosaltres a través dels nostres correus electrònics: administracio@cangaza.cat, cangazaices@gmail.com o per telèfon al 609 318 204.

 

EN EL DIA INTERNACIONAL PER A L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

Una reflexió de Jaume Mateu i Martí, president de Can Gazà, ICES, sobre el “Dia Internacional per a l’eradicació de la pobresa” https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=277467

Els nostres pobres, sense que siguin extrems, també són discriminats i hem de lluitar aferrissadament perquè no ho siguin, avui que és el dia per a eradicar la pobresa i la resta dels dies l’any perquè la necessitat mai no descansa. I ho hem de fer cara alta i sense treva perquè és qüestió de dignitat, de dignitat humana”.

CAN GAZÀ AMB ELS AFECTATS PER LES INUNDACIONS DEL LLEVANT DE MALLORCA

Can Gazà es posa a disposició de totes les persones afectades per les tràgiques inundacions del llevant de Mallorca i, al mateix temps, vol fer arribar el condol i tot el suport als familiars que hi han mort.

Seguim amb inquietud les informacions que ens arribem d’aquesta zona devastada i posam a l’abast dels damnificats tant les nostres instal·lacions com les mans que facin falta.

“ESTEL DE LLEVANT” ENS VISITA

El passat dia 6 de setembre, visitaren el Taller Marginàlia i dinaren a Can Gazà un grup de persones ateses per l’Associació Estel de Llevant, entitat que des de fa més de vint anys treballa a les comarques de Llevant i Migjorn de Mallorca per i amb les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars. Compartírem experiències i esperances. Una diada molt profitosa que, de ben segur, tindrà continuïtat.

RETORNAM A LA QUOTIDIANITAT

En acabar l’estiu, temps durant el qual el Taller Marginàlia modifica horaris i intensitat de feina, retornam a la quotidianitat i recuperam l’horari habitual, els matins de dilluns a diumenge de 9:00 a 13:00h i horabaixes de dilluns a dissabte de 16:00 a 18:30h.

Si hi veniu, veureu les novetats, que són moltes i engrescadores, i us posarem al dia de tot. No cal que us diguem que el vostre ajut per mantenir els nostres programes són més essencials que mai.

HA MORT PACO SANS, L’ÀNIMA DE ZAQUEO

Ha mort Paco Sans, “l’ànima de Zaqueo i fill predilecte de Marginàlia” com el qualifica Jaume Santandreu en aquest escrit de recordança que reproduïm en homenatge a un amic fratern de Can Gazà i a un combatent irreductible a favor de la causa dels desafavorits més marginats.

 

Cas Carrilano, com es deia al començament, Zaqueo com va ser batejat després pel professor de Sagrada Escriptura Llorenç Tous, ha cobert, al llarg de 24 anys, les necessitats més peremptòries dels exclosos més marginats de Ciutat.

Tanmateix, l’ànima i motor d’aquest servei immediat, directe, gratuït i anònim als ciutadans més singulars de la nostra societat ha estat, fins ahir mateix, Paco Sans.

Abans de perdre’m amb històries i consideracions vull proclamar, amb una guspira d’emoció als meus ulls de ca vell, que aquest home bo, voluntariós i magnànim que fou en tot moment aquest “Cursillista de Cristiandad”, és l’activista social que més he vist connectar – simpatitzar!- amb els pobres més singulars i especials de la Marginàlia mallorquina. Sense Paco Sans. la manera totalment anàrquica d’allargar una mà als tirats als clavegueram del sistema hauria esdevingut, en el suposat impossible de perseverar, un cas flagrant de beneficència inútil, ben mirat ofensiva cap als pobres i de cara a les bases mínimes de l’assistència social.

Per usar els serveis del Carrilano, com era abans dormir i alimentar-se i com és ara fruir d’una menjada suculenta i completa al dia, no necessitaves ni necessites més credencials que la son o la fam. Però Paco Sans, amb el seu contacte personal i amb l’afany de posar remei als problemes concrets de tots i cada un dels necessitats que s’atansaven al xibiu de la plaça de Mercadal, humanitzà i dignificà un servei aparentment paternalista.

Paco estimava els desemparats; Paco parlava amb els necessitats: Paco cercava i sovint trobava remei a les cuites dels més desgraciats. No sé si ho va deixar escrit al seu testament vital, però vull creure que la postura que prengué a la mort de la seva dona de no fer cap demostració de dol, ni esqueles, ni tanatoris, ni funerals, ni actes d’homenatge i que ara els seus fills han repetit amb ell, obeïa, aquesta manera absolutament anònima de passar d’aquest món a l’altre -Paco era un home de fe– a un intent d’assemblar-se a la mort dels marginats.

Al llarg de 24 anys, Paco Sans contemplà, amb esgarrifances al calfred dels sentiments, com centenars d’exclosos es tiraven a la fossa comuna. Ell no ha volgut, amb la mort, ser més que ells. Com no ho volgué tampoc amb la vida.

Per recordança, respecte i estimació que he professat sempre i seguiré professant a aquest profeta anarquista de la marginació social us vull transmetré tot el seu corpus doctrinal resumit en una contarella que ell retreia en cada moment i circumstància.

Per explicar l’existència i mode d’obrar de Zaqueo, Paco Sans retreia que un dia, visitant una ermita, un fraret que s’encarregava de l’hort li mostrà el seu aimat secret. A un cornaló d’aquell verger monacal fra Bonaventura guardava i cultivava el tresor de les benaventurances, que ell anomenava, en honor del fill pròdig, el racó de les males herbes. Les males herbes tenen dret a rebre els mateixos esments i delicadeses que les parades de les bledes i les cols de l’Abat.

Paco Sans, ànima de Zaqueo i fill predilecte de Marginàlia, ha mort d’un atac nocturn de tristesa i solitud. No sabia viure sense la seva dona i sense fra Bonaventura. Fa estona que ambdós han desaparegut. En el cel en el qual tu creies es retrobaràs, estimat i venerat Paco, amb aquests éssers estimats. T’esperen al racó de les males herbes.

Jaume Santandreu

Can Gazà, 3 d’agost de 2018