SOL·LICITUD D’AJUT PER ALS “TALLERS MARGINÀLIA”

VENIU AL TALLER MARGINÀLIA!

El Taller Marginàlia de Can Gazà, amb dos anys de vida a ple rendiment, demostra dia a dia que és el millor agent socialitzador i la millor eina per recuperar l’autoestima de la part dels residents que està en millors condicions de salut. Per això, tots els esforços que hi invertim, reverteixen favorablement en ells.

El manteniment d’aquest programa passa necessàriament perquè els amics i els amics dels amics, vinguin a la nau, s’adonin de la magnitud del programa i el valorin com es mereix, amb la seguretat que hi trobaran allò que necessiten.

Per això, Can Gazà fa una crida general per donar a conèixer el Taller Marginàlia i per convidar tothom a visitar-lo. Donar un segon ús a mobles, roba, llibres i utopies és possible si s’aconsegueix trobar la coresponsabilitat necessària amb la causa de les persones marginades.

VENIU AL TALLER MAGINÀLIA

Benvolguts amics, Marginalia us necessita. Tenim una nau immensa plena de mobles i objectes meravellosos que no regalam per vergonya. Necessitam donar-los una segona oportunitat per dignitat, la mateixa dignitat que rescabalen els nostres gazanencs amb la seva excepcional feina de restauració als tallers que mantenim únicament amb aquest objectiu.
Veniu, veniu a visitar-nos, a mirar, a comprar, a fer la xerrada, però veniu. Ben segur que trobareu allò que necessitau.

El preu de la vida mòlta. Diari de Can Gazà

Autor: Jaume Mateu i Martí

23,00€

Al llarg de més de quaranta anys de vida a la comuna de Can Gazà, d’on tenc l’honor de ser coc d’aliments, invents, disciplines i afectes, he conegut molts pocs voluntaris que sabessin i poguessin ocupar la cel·la dels hostes al cor dels desnonats de la nostra societat.

Entre aquests pocs privilegiats, es compten els creadors d’aquesta meravella escrita i gràfica que tenim a les nostres mans, Jaume Mateu i Martí i Fiona Mersh.

Aquest aplec de poemes en prosa, aquest quadern de «dades indispensables, de reflexions necessàries, d’impressions diverses», com apunta l’autor a la seva nota introductòria, es presenta a «manera de dietari». Un diari que comença l’estiu de 2008 per acabar la primavera de 2016, i ens deixa amb la mel a la boca i l’enyorança a l’estimera. Aquesta forma de crònica situa la gesta mentre ens deixa amb la sensació que Can Gazà és una història viva que continua. (Del pròleg de Jaume Santandreu i Sureda)