EL DARRER VERMUT DEL PRIMER DISSABTE ALS TALLERS MARGINÀLIA

Abans de tancar definitivament el Taller Marginàlia, el proper 30 de novembre, volem cloure també els “Vermuts del Primer dissabte“, un dels programes que s’hi han duit a terme molt satisfactòriament i que va ser interromput per la pandèmia de la COVID, amb una edició especial que tindrà lloc el proper dissabte 6 de novembre, a les 11 hores, d’acord amb el programa que es detalla en la imatge.

CAN GAZÀ TANCA ELS TALLERS MARGINÀLIA DE CAN VALERO

Forces majors ens obliguen a tancar MARGINALIA , Taller i intercanvi d’objectes. Donam per acabada definitivament l’etapa de “la dignitat per la feina”. No és tant sols qüestió de local. Es tracta d’una adaptació cruel a la realitat dels exclosos.

El factor desencadenant d’aquesta  amarga decisió ha estat la venda del local. No podem continuar amb el lloguer. Tampoc no obrirem a qualsevol altre lloc, encara que sigui gratuït. Tancam.

Les raons són profundes i inexorables.

Aliada amb la Covid, la pandèmia de la beneficència, que ho regala tot al pobre manco la dignitat, ens ha empestat. Ha convertit els marginats en ganduls. Hem lluitat 12 anys –6 a la Casa Llarga i 6 a la nau de Can Valero– per la utopia de la dignitat del pobre mitjançant el treball. Hi hem deixat la pell amb totes les ajudes i totes les il·lusions. Ens retiram trists, però tranquils de consciència.

Ara, les persones que toquen a les portes de Can Gazà són tots malalts irreversibles. D’ara endavant ens dedicarem als que podríem anomenar els marginats dels marginats. Complirem l’objectiu principal d’atendre “l’exclusió social extrema amb malalties invalidants donant suport a la Xarxa de l’exclusió social establerta per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS)”.

Amics, germans, protectors, altruistes, solidaris…, us necessitam.  desesperadament. Tenim tres mesos per treure el màxim de profit a  una nau de dos mil metres farcida de meravelles de tot gènere.

Si no fos per la Covid l’armaríem grossa, faríem de tot i molt. Encants, subhastes, festes, primers dissabtes, rifes, sopars, balls, foguerons, concerts, conferències, trobades… Tot això ho hem fet al llarg de 12 anys. Però ara tot – tot! – depèn de la vostra ajuda, generositat i propaganda…

Tendrem obert cada dia els matins de 9 a les 13 hores. Però per a comandes excepcionals, com per exemple una camionada d’ornaments o un moble valuós, o una pintura cèlebre, o un piano, o les andròmines de tot un bar… o una curiositat amb ganes d’emprenyar,  val a dir per motius de pes, obrirem la nau a qualsevol hora del dia i de la nit. Bastarà que marqueu el número de telèfon  608862892 o escrigueu al correu administracio@cangaza.cat.

Us demanam un favor immens. Alliberau-nos de la pena d’haver de dir que no a les vostres ofertes. Gràcies. Infinites gràcies per la vostra generositat, però ara ja no podem acceptar res. Res de Res. En castellà s’entén millor: ”Llevarse todo. Traer nada”.

Amics, alliberau-nos de la pena infinita d’haver de tancar fent que en aquests tres mesos traguem el pressupost d’un any.

Agraïts i esperançats, us oferim gangues de miracle.

SETEMBRE, OCTUBRE I NOVEMBRE DE 2021

INICIADA LA COL·LABORACIÓ ENTRE CAN GAZÀ I MERCADONA

Can Gazà, institut contra l’exclusió social, i Mercadona han arribat a un acord a través del qual la cadena alimentària lliurarà al centre, de dilluns a dissabte, fruita, verdura, lactis, carn, peix, embotits, pa o pastes. Aquests productes ajudaran a preparar els desdejunis, dinars, berenars i sopars dels 30 residents de Can Gazà i els 2300 menús mensuals que el nostre centre prepara per als beneficiaris de l’Associació Zaqueo. El lliurament diari dels aliments va a càrrec de Mercadona.

Per a Bàrbara Ordàs, responsable de Relacions Externes de Mercadona, «és una satisfacció començar aquesta col·laboració amb Can Gazà, que fa més de 18 anys presta un servei desinteressat a favor de les persones més vulnerables, moltes d’elles malaltes, i als que atenen totes les seves necessitats les vint-i-quatre hores de tots els dies de l’any».

Per la seva banda, Jaume Mateu i Martí, president de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, ha agraït l’ajuda de Mercadona que «permetrà millorar tant els serveis de menjars propis com els destinats a persones i famílies en dificultats per accedir a un bé tan bàsic com és l’alimentació».

LA GENEROSITAT DELS NOSTRES AMICS

La COVID-19, enguany, ha fet estralls: se n’ha duit en absoluta solitud quantitats infames de persones, n’ha deixat d’altres en condicions molt precàries, i ha confinat encontres i abraçades. A Can Gazà, a cops de restriccions molt dures i d’elevar les mesures preventives fins a cotes molt altes, hem aconseguit que la pandèmia no ens hagi afectat de ple, fins ara.

De tota aquesta calamitat, però, la generositat dels nostres amics no s’ha vist gens alterada, ans al contrari: l’hem sentida i la sentim enfortida, més activa i responsable que mai. Gràcies a ella podem seguir mantenint el nostre programa recuperador.

La nadala de Can Gazà d’enguany havia de ser, necessàriament, un clam a favor d’aquesta generositat sense límits i un motiu més per agrair-la. Moltes gràcies!

CAN GAZÀ I LA NOVA NORMALITAT

A Can Gazà també maldam per sobreviure a la nova normalitat, com no podria ser d’altra manera. No obstant, com que la perplexitat i l’embadaliment presideixen el casal i cada cop amb més rotunditat, raó per la qual hem incorporat el dubte i l’estranyesa permanents a la nostra manera de viure el present, no ens esvera gaire aquesta inquietud generalitzada que mira més la butxaca que no la salut.

És clar que patim per la gent que ho comença a passar malament; clar que veim el panorama desolador, sí, gens engrescador, també, però malgrat tot creim que la força som nosaltres i que si som capaços d’activar-la a plena potència, no tenim aturador. La responsabilitat ben entesa, com la caritat, comença per un mateix. I és la responsabilitat individual, que hem de posar en marxa, ara més que mai, perquè és l’única manera de mancomunar-la i que esdevingui la veritable corretja de transmissió als nostres representants polítics a fi que prenguin les mesures que beneficiïn a tothom i no sols a un grapat.

Per molt que ens dolgui, no ens estranya gens que els que remenen les cireres del turisme nostrat, considerin que l’obligatorietat de les màscares restarà visitants. I la veritat és que no hauríem de voler ningú que no volgués fer allò que feim –o hauríem de fer- tots per prevenir-nos de la COVID-19, que no se n’ha anat, que és aquí i segueix fent mal. Si la màscara genera angoixa, ens deim amb molta sornegueria, què deu generar la misèria? Per tant, en sortir de casa, tothom amb màscara i sense excuses, que ens hi jugam la salut i quelcom més.

Per tot plegat, ens solidaritzam amb tots els sectors de feina i totes les persones que ara mateix passen per lloc estret i no tenen gens aclarit el demà mateix. I d’entre tots, volem que el nostre escalf arribi al sector de la cultura, amb qui hem establert moltes complicitats i que tantes vegades ens han ajudat. Actrius i actors; músics; artistes en general; productors d’espectacles; promotors… Des d’aquest recer de la necessitat més extrema, que és Can Gazà, creim fermament que és la cultura la que ens fa lliures i, per això, responsables del bé comú.

I ja que hi som, feim un prec general: que passeu pel Taller Marginàlia, que està obert tots els matins de dilluns a dissabte de 9 a 13 hores al polígon ciutadà de Can Valero, en el carrer d’Asival número 4. Com sempre, hi trobareu objectes decoratius, mobles, llibres i roba que demanen una nova oportunitats de servir, com ho reclamen els residents. Pensau que és el nostre modus vivendi, això és la nostra manera de guanyar-nos la dignitat. Hi sereu molt ben rebuts si duis la màscara, evidentment.

REOBERT EL TALLER MAGINÀLIA

Avui dilluns dia 8 de juny, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, ha reobert el seu Taller Marginàlia, en el Polígon Can Valero, carrer d’Asibal 4, DE Palma, després de 95 dies clausurat per la crisi sanitària de la COVI-19.

Tindrem obert de dilluns a dissabte de 9 a 13 hores i, com sempre, hi trobareu objectes decoratius, mobles, llibres i roba que demanen una nova oportunitats de servir, com ho reclamen els residents.

No cal dir que, ara més que mai, necessitam l’escalf, el suport i el compromís dels amics per acarar amb les màximes garanties la crisi que ja plana damunt de tots.

Veniu!

ENERGIA SOLAR A CAN GAZÀ

Dissabte passat començaren els preparatius per instal·lar a Can Gazà unes plaques solars que ens ajudaran, d’una banda, a ser més sostenibles energèticament i a respectar, per això, el medi ambient tan castigat; i d’altra, a reduir sensiblement l’import de la factura elèctrica.

Aquesta instal·lació fotovoltaica ha estat possible gràcies a la Societat Cooperativa de Consumidors i Usuaris SOM ENERGIA.

L’EXCLUSIÓ SEVERA I EL CORONAVIRUS

Jaume Mateu i Martí, president de Can Gazà, a l’entrada d’avui del seu bloc (https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/) reflexiona sobre la incidència del coronavirus en l’exclusió social severa de Mallorca.

 

L’EXCLUSIÓ SEVERA I EL CORONAVIRUS

Com diu Jaume Santandreu (http://jsantandreuisureda.blogspot.com/) en una de les seves sentències en temps de coronavirus, la que fa 45, “la Covid-19, lluny de netejar els carrers de “vagos y maleantes”, no ha atacat, fins ara, cap marginat en tot Mallorca. Els hereus del “Conde Rossi”, si ens volen eliminar, hauran de mantenir-se dins les trinxeres del “Movimiento” fins a implantar de bell nou la llei franquista de perillositat social”.

I així és, cap de les més de quatre-centes persones excloses que ara mateix passen el confinament en albergs i centres residencials públics i privats de Mallorca; ni cap de les gairebé cent-cinquanta que segueixen pernoctant en el carrer; ni cap de les dues-centes llargues que s’apleguen en els diversos assentaments als voltants de Ciutat, ha estat víctima del coronavirus. Més encara, cap de les que s’allotgen a centres residencials, permanents o accidentals, ha donat positiu en el test PCR que se’ls ha fet.

Tenint en compte que una gran majoria d’aquestes vuit-centes cinquanta persones mal comptades eren d’altíssim risc en ser immunodeprimides degut a les moltes xacres que pateixen, hom podria pensar que es tracta d’un veritable miracle. I tanmateix, si atenem a com s’ha tractat aquesta exclusió social residual, arribarem a la conclusió que no es tracta de cap prodigi, sinó fruit d’un seguit molt favorable de decisions polítiques valentes, d’una banda, i del treball tan abnegat com de qualitat dut a terme pels diversos equips de professionals dels centres que acullen aquestes persones.

En aquest sentit, les decisions preses per la directora insular d’Inclusió Social, Sandra Martínez Fernández, institució de la que depenen els principals centres i albergs d’exclosos residuals de Mallorca, a més de ràpides i valentes, han aconseguit evitar la propagació del virus en aquests espais. Esponjar Ca l’Ardiaca obrint provisionalment els centres de Sant Ferran i Son Pardo, i condicionar Sa Murtera, de Manacor, per poder atendre l’exclusió severa d’aquest municipi i la seva àrea d’influència, ha estat clau per evitar el que tots temíem.

És clar que sense la feina desplegada pels treballadors d’aquests recursos aquestes resolucions no haurien fruitat. Treballar la contenció amb aquestes persones no és gens bo de fer, atenent tant les dependències com els deterioraments de tota mena que presenten, i contenir-la era essencial per evitar l’entrada del coronavirus. I tot i les dificultats enormes, s’ha aconseguit.

Les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta pandèmia, ara mateix, són inquantificables; sols sabem que la factura que ens presentarà no la podrem pagar, raó per la qual haurem de recórrer a l’endeutament. I si ja és carregós l’endeutament econòmic, l’endeutament social pot acabar a punt d’ofec.

Per això, hem de ser capaços de contenir el contingent humà que pot acabar al carrer, a la inanició. I aixecar aquest mur de contenció no és una tasca atribuïble a l’amplíssim àmbit dels “Serveis Socials”: l’han d’aixecar els àmbits d’habitatge, d’economia, i de treball, per apuntar sols la punta d’aquesta força tan urgent i necessària. Així, no hem de tractar com a excloses les persones que no tenen feina, que no poden fer front a la hipoteca o al lloguer de ca seva, i que no tenen els ingressos suficients per fer front al que els obliga la societat on intentam viure de la manera més digna possible i que de cap manera no es pot dir que sigui justa ni igualitària.