LA CAPELLA REVISCUDA

Al Taller Marginàlia hi arribà no fa gaire una capella neogòtica de fusta molt malmenada salvada in extremis del foc. Els residents del programa de restauració l’han feta reviure amb tot esplendor. Per ben acabar la feina ens mancava un sant o santa que la dignificàs com es mereixia i, després de fer la crida a través dels nostres amics, arribà una talla de Santa Teresa de Lisieux, coneguda també per Santa Teresa del Nin Jesús i de la Santa Faç (més popularment Santa Tereseta), la carmelita descalça francesa escriptora i dramaturga, Mare de l’Església patrona universal de les Missions, dels pilots d’avió i dels jardiners. Si passau pel taller podreu comprovar la feina feta i admirar-vos dels resultats.

PRESENTACIÓ DE “DÉU MEU” A POLLENÇA

El proper divendres dia 3 de maig, a la Biblioteca Municipal Can Llobera de Pollença, a la Plaça Vella núm 7, es presentarà el llibre “Déu meu”, de Jaume Santandreu, editat per Lleonard Muntaner.

Presentarà l’acte Pere Salas, bibliotecari de Pollença i professor d’història contemporània a la Universitat de les Illes Balears, i hi intervindran, a més, Jaume Mateu i Martí, escriptor i president de Can Gazà, institut contra l’exclusió social, i l’autor.

POEMA GRÀFIC SOBRE LA SETMANA SANTA I MARGINÀLIA

Aprofitant l’inicia de la Setmana Santa, Jaume Santandreu, el síndic general de Can Gazà,  al Taller Marginàlia ha fet un poema gràfic sobre la relació d’aquestes celebracions amb les parts més vulnerades i oprimides de la societat.

Tot seguit, el text que el complementa.

CARAMULL DE CREUCLAVATS ESCLAFANT UNA HUMANITAT ESQUARTERADA

El meu drama a Marginàlia és que la necessitat de sobreviure -les costes apugen a cinc mil euros al mes– ens ha obligat a funcionar com una botiga.

El meu somni seria omplir la immensa paret de la nau de Can Valero amb un rètol que clamàs: “Agafau allò que us agradi i donau als pobres la solidaritat que la consciència us dicti”. Però aquesta utopia esdevé impossible amb una gent que demana rebaixa per cinc euros.

Mentrestant, alleuger els meus atacs d’impotència amb petits signes de denúncia. Aquests desgavellats poemes gràfics sovint són incompresos i menyspreats com a sortides de to.

Portam mesos tancant dins una gàbia de passerells el groc aspre d’unes llimones democràtiques. Per Nadal clavàrem un betlem monoparental damunt el morat d’unes bales de palla. L’any que ve el bonjesús serà nina.

Aquesta Setmana Santa els creuclavats esclafen una humanitat esquarterada. Els membres del bell maniquí –braços, tors i cames- es troben tirats per terra damunt la negror d’un drap per panorama. Tanmateix, respectam la hipocresia de la nostra societat. Per això, la dona destrossada porta mocador islàmic al cap i randes mallorquines a l’entrecuix.

Els signes sempre impacten. T’ho assegura un pobre capellà esquarterat que gaudí de la vida i la donà fent contraban de sagraments.

Aquest santcrist de la Nau és el mateix que presidia l’aula on el frare abusava dels alumnes. El mateix que afuava el Pare Atanasi als republicans que sortien del Caputxins camí de l’afusellament al cementeri de Ciutat. El mateix que penja com a pectoral del coll del bisbe d’Alcalà quan emprèn la creuada d’aplicar novament l’electroxoc als maricons i als independentistes catalans.

EL RECITAL DE “DÉU MEU” A MARGINÀLIA ACARONÀ LA PERFECCIÓ

El recital de «Déu meu» que se celebrà els dies 30 i 31 de març al Taller Marginàlia va ser un èxit rotund, per la qual cosa correspon donar les gràcies a totes les persones que el feren possible. I per això, Jaume Santandreu, autor del llibre i síndic general de Can Gazà, ha escrit aquest testimoniatge de gratitud.

Per a aquelles persones que no el pogueren gaudir, en aquest enllaç hi trobareu la gravació que en va fer l’amic Cil Buele https://youtu.be/mrNm_QpQkNc

Quan sumam deu esdevenim Déu. Déu meu!

Tal fou el cas del recital del meu darrer llibre a Marginàlia. Tot i tots, absolutament tot i tots, foren perfectes.

Es creà una màgia entranyable fins al punt de convertir un acte en un impacte; una representació, en una trobada; una declamació, en una interpel·lació; una assistència en una abraçada; una curiositat, en una esgarrifada; una solidaritat, en un prodigi de dignitat; un taller de marginats, en un palau de les arts i de les lletres; un espectacle, en una eucaristia de germans.

Tremolant-me encara les pells, les llàgrimes i les gaubances només puc pronunciar una paraula. La primera que vaig aprendre dels meus sants pares –“ Què diuen els nins?” – GRÀCIES.

Gratitud immensa per a:

Joan Gayà, mestre dels enginys, per posar a punt el vell piano; per a

Aina Maria, pedagoga dels llenguatges i de les ànimes, per crear una autèntica peça musical; per a

Bàrbara i Albert, artistes dels coratges i les gràcies, per donar vida, sentiment i intel·ligència a les meves despullades paraules; per a

la sala dels “Encants” del Taller Marginàlia, per encativar els assistents fins a engolir-los dins la seva bruixeria; per als

amos, senyors, mestres i companys de fatigues i tasques de Can Gazà, per convertir-se en uns meravellosos amfitrions . Mai no em fallau, fills de santa mare! Cada dia em teniu més embadalit; per als

amics, companys, seguidors, benefactors i admiradors per estar sempre a punt de respondre amb escreix i generositat a les nostres cridades; per a

Cil Buele, per perpetuar l’esdeveniment des de la màquina de filmar i des de l’amor entrable pels marginats.

Ara sí puc presumir de família, tribu, amics, imaginació, coratge i llibres.

“CADENA D’ALIMENTS PER A CAN GAZÀ” DEL CEIP BLANQUERNA

Avui, al CEIP Blanquerna del Pont d’Inca s’ha celebrat la “Cadena d’aliments per a Can Gazà”, emmarcada dins el seu projecte “Celebrem la Pau”, un acte solidari en el que hi participen tots els alumnes i que enguany ha celebrat la dissetena edició.

Els residents i equip responsable de Can Gazà agraeixen als mestres del Blanquerna els esforços que fan per educar en valors, en especial el de la solidaritat, i que vulguin personalitzar-la en els nostres atesos.

MATEU SANSÓ, 15 ANYS A CAN GAZÀ

Tot seguit l’oració fúnebre de Jaume Santandreu que ha llegit avui, diumenge 17 de gener de 2019, al tanatori de Manacor en l’acte de comiat a Mateu Sansó.

La mort és un misteri. El gran misteri. Però cada pic que s’encara amb nosaltres ens porta un missatge. Cada mort té el seu llenguatge, els seu mode especial de clamar per la vida. Per escoltar aquest clam de silenci ens hem d’atansar a la memòria dels nostres morts amb la mateixa postura que ens acostam a un bres on dorm un infantó. Només ens arribarà la veu dels nostres morts si ens hi apropam amb l’ànima despullada, amb el cor net i amb el tremolor de l’esgarrifança a la pell de la tendresa.

Després de 15 anys d’estar amb l’amic Mateu, dins una intensitat profunda, total, ben mirat absoluta de convivència, m’atrevesc a interpretar, amb veu tremolosa, el missatge de la seva mort.

La mort de Mateu no és una fuita. Ben al contrari, és un intent clamorós, dins una soledat d’esglai, de quedar-se definitivament entre nosaltres. Amb nosaltres. Dins nosaltres.

És tanta la necessitat que tenia Mateu d’ocupar un lloc, de jugar un paper entre nosaltres, que n’ha pagat el preu suprem de la mort. Com profetitza el llibre de les benaventurances marginals, la mort és el preu d’una vida mòlta. La mort ha estat el preu que ell ha pagat amb silenci i solitud per la seva vida mòlta.

Ara Mateu descansa en pau. Ara Mateu ha tornat al paradís de la seva infància.

Ara el problema, l’envit, el desafiament és nostre. Hem de cercar i trobar la manera de donar-li el lloc que amb tota justícia ens demana i que ha pagat a preu de mort. No ens serà difícil perquè, malgrat tot, per damunt tot, l’estimàvem. A la meva manera jo puc assegurar-vos que l’he estimat molt. Moltíssim. Si no l’he estimat més és perquè no n’he sabut.

Deixem que Mateu ocupi dins el nostre cor, dins la nostra memòria, el lloc de pare, de padrí, d’amic, de company de pelegrinatge que darrerament cercava des d’una debilitat esgarrifosa de forces i recursos.

Les darreres paraules que vaig escoltar a Mateu, fa només una setmana, foren una súplica humil i sincera de perdó dirigides a tots els seus companys de comuna.

Jo avui, en nom de tots els salvadors, de tots aquells que deim que lluitam per bé dels altres, de tots els que ens creim tenir la consciència tranquil·la, et vull retornar, Mateu, la teva súplica de perdó. El promet, amic, que hem fet tot el possible, però no n’hem sabut més. No en sabem més. No sabem res del gran misteri de l’home. De cada persona. De cada criatura humana. Mateu, pare, padrí, amic, company de pelegrinatge, entra a formar part definitiva, sagrada, de les nostres vides.

ASAJA, SOLIDÀRIA AMB CAN GAZÀ

L’Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja) de les Illes Balears des de fa molts d’anys, per Nadal, fa arribar a Can Gazà una quantitat important de fruita, verdures, hortalisses, carn i peix de Mallorca.  Ahir divendres, dia 21 de desembre, ens lliurà prop de sis tones d’aquests productes que hem compartit, alhora, amb l’Associació El Refugi, l’Associació Siloè, la Fundació Minyones i l’Associació Zaqueo.

Entre les empreses del sector agrícola que han participat en aquest acte solidari hi figuren Piema, Agroilla, Carns Pocoví i OPMALLORCAMAR.

El president de Can Gazà, Jaume Mateu i Martí, ha agraït aquesta important contribució als projectes de totes les associacions que se’n beneficien al temps que ha demanat que aquesta mostra de solidaritat també serveixi per prendre consciència de les necessitats peremptòries que presenta l’exclusió social mallorquina.

FELICITACIONS GAZANENQUES

A Can Gazà, aquests dies, estam rebent la solidaritat dels amics i compromissaris que malden per mantenir en bon estat el nostre rebost i apaivagar les necessitats i les estretors que ens acuiten. Per Nadal és el moment de l’any en què més augmenten els ajuts i l’hora, es clar, d’agrair-ho felicitant les festes i desitjant que l’any vinent, el 2019, arribi amb més ventura que el que acaba i que la xacra de les persones més apartades i arraconades no augmenti més. I en aquesta lluita incessant per la dignificació humana, Can Gazà hi serà donant-ho tot.

El nostre Taller Marginàlia també fa festa, això sí, tenint molt present la marginació mallorquina més extrema, aquells companys que ens han deixat i aquells altres que, dissortadament, s’incorporaran a desgrat a les cledes de l’exclusió social illenca. En aquest sentit, el betlem que hi hem instal·lat, seguint les indicacions de Jaume Santandreu, reclama la memòria històrica del marginat, fa un crit a favor de les noves formes de família presentant un naixement monoparental, fent un clam a la llibertat de totes aquelles persones i pobles menyspreats, ignorats o perseguits i demanant als que s’atansin al Taller a llegir-nos, això és, a adquirir aquells textos que parlen de Can Gazà o de la causa que el motiva els guanys de la venda dels quals es destinen íntegrament als seus projectes assistencials. I entre aquests textos, el darrer publicat de Jaume Santandreu, “Déu meu”, 220 reflexions de 220 paraules cadascuna que apamen el seu univers editat per Lleonard Muntaner per l’impuls de l’equip gestor de Can Gazà en el seu vuitantè aniversari.

Així, molts d’anys gazanencs als amics i compromissaris i molt bon any 2019.