RÈQUIEM DE GRATITUD PER AL SEPELI DEL TALLER MARGINÀLIA

No hi ha com un enterrament per saber que t’estimen.

Quan celebrava un funeral per un suïcidi enrampava els assistents amb una sentida consideració: «Si aquest germà que ha plegat de viure abans d’hora veiés com l’estimàvem, com ploram la seva partida, mai no s’hauria suïcidat».

Els tanatoris són els llocs més positius de la terra. Tothom s’esforça en una amorosida cursa d’elogis per retreure tots els caires bons del difunt. Per omplir els tensos silencis, valen fins i tot les exageracions adulatòries.

Aquestes sentències es compliren en una emocionant plenitud en el trist i dolorós sepeli del taller Marginàlia.

Al llarg d’aquest dos mesos de tancada ha desfilat per la immensa nau de Can Valero «una llarga acompanyada», com diu Costa i Llobera, de consoladors. Mai no ens havíem imaginat que fossin tants els amics i admiradors de la humil i sacrificada tasca de Can Gazà per a la reconstrucció de la dignitat esmicolada dels marginats mitjançant la feina manual, la responsabilitat personal i la relació de normalitat amb tota classe de gent.

Mai no ens havíem imaginat que el taller Marginàlia hagués penetrat tant endins en els sentiments dels variats estaments de la nostra societat.

Guardam com el millor tresor els refilets d’admiració i consol que ens han dedicat de tot cor els generosos visitants.

Les famílies sensibles i delicades –a l’hora d’estrènyer els gazanencs ens mostram com a tals– deleguen en un portaveu perquè clogui el funeral tot palesant als condolaires una profunda gratitud per la seva presència agomboladora.

Us parl en nom de tots els companys de Can Gazà, uns camarades herois que hi han deixat la pell, buidant la nau. Quina barbaritat! El local s’eixamplava, els trastos es multiplicaven, sortien andròmines de tots els racons. Arribàrem a experimentar la síndrome de volcà: com més lava perboca, més es multiplica la matèria magmàtica dins les seves enceses entranyes.

Gràcies, tarambanes de la gran mare. En aquests desafiaments d’autèntica follia us feis estimar com una mala cosa. Amb aquestes increïbles gestes ens encadenau a la vostres surrealistes peripècies.

Gràcies amics que heu passat i repassat aquest dies per Marginàlia tot emportant-vos, com a records, les darreres gangues i deixant-nos coratges i ajudes per poder aguantar l’envestida d’una nova etapa. Com hem dit i repetit seguirem a Can Gazà amb els malalts terminals que precisen seguretat i arts i manyes per enganyar les solituds i les ànsies. A una comuna com la nostra amb granja, bestiar, aviram, hort, casal i manies perfeccionistes sobren feines i manquen braços.

Gràcies, companys de Remar i de Deixalles, per acceptar les nostres ofrenes aconseguint que allò que es donà per al profit dels pobres, continuï en la mateixa direcció.

Gràcies, cooperants del Senegal, del Marroc, de la protectora d’animals d’Esporles i de la Fundación Escribano per tenyir els nostres pobres presents d’universalitat i tendresa.

Gràcies als magnànims mitjans de comunicació que han fet que la nostra escanyada veu ressonàs pels cap de cantons de la vila adormida.

Acab aquest simple rèquiem, tirant a gregorià, amb la mateixa consideració que repetia a tots els funerals just abans que començàs la desfilada del condol: «Molt bé que abraceu la família del difunt, però pensau que ara és el moment que manco us necessita. Es troba com dins un núvol d’afectes, cansaments i quimeres. D’aquí a uns pocs mesos, quan se sentin tot sols i desemparats, necessitaran aquest acompanyament que avui multiplicau amb besades i llàgrimes.»

No ens oblideu, amics. Ara us necessitam més que mai.

CLAUSURA DEL PROJECTE TALLER MARGINÀLIA

A partir d’ara, tots els tallers se concentraran a la finca de Can Gazà, que seguirà atenent la població exclosa més marginal de Mallorca.

Ahir a migdia se celebrà al Taller Marginàlia, de Can Gazà, el darrer “Vermut del Primer Dissabte”, acte amb el qual l’entitat s’ha volgut acomiadar dels amics que han fet possible aquest programa gazanenc  que s’inicià fa dotze anys a Sa Casa Llarga i que es clourà el proper dia 30 de novembre.

En l’acte hi intervingueren, a més de Jaume Santandreu i el president de l’entitat -Jaume Mateu-, Adrià Miró, Ventura Vaquer i Anna Coixart en representació dels molts amics que ha anat fent Can Gazà a través d’aquests tallers que no han fet més que posar en pràctica un dels principis rectors de l’atenció que presta aquesta entitat als exclosos socials extrems que acull: que la plena dignificació de la persona en destret sols és possible a través de la recuperació dels hàbits de feina i que s’han de fer en benefici de la comunitat que l’acull.

Es tanquen els Tallers, però Can Gazà seguirà el seu programa d’atenció a la població marginal més extrema de Mallorca. Així, a la finca del Secar de la Real s’intensificaran els projectes d’hort i granja, que s’han mantingut inalterables des dels inicis de la seva obertura a la marginació mallorquina els anys setanta del segle passat, i s’estudiaran altres possibilitats d’acord amb la disponibilitat econòmica de l’entitat.

I, per això, el concurs i la participació dels amics seguirà sent capital.

En aquest enllaç podreu veure el video de l’acte que ha fet l’amic Cil Buele, a qui li agraïm infinitament tota l’atenció que ens presta.

https://www.youtube.com/watch?v=rCfeIlTR-q4

EL DARRER VERMUT DEL PRIMER DISSABTE ALS TALLERS MARGINÀLIA

Abans de tancar definitivament el Taller Marginàlia, el proper 30 de novembre, volem cloure també els “Vermuts del Primer dissabte“, un dels programes que s’hi han duit a terme molt satisfactòriament i que va ser interromput per la pandèmia de la COVID, amb una edició especial que tindrà lloc el proper dissabte 6 de novembre, a les 11 hores, d’acord amb el programa que es detalla en la imatge.

CAN GAZÀ TANCA ELS TALLERS MARGINÀLIA DE CAN VALERO

Forces majors ens obliguen a tancar MARGINALIA , Taller i intercanvi d’objectes. Donam per acabada definitivament l’etapa de “la dignitat per la feina”. No és tant sols qüestió de local. Es tracta d’una adaptació cruel a la realitat dels exclosos.

El factor desencadenant d’aquesta  amarga decisió ha estat la venda del local. No podem continuar amb el lloguer. Tampoc no obrirem a qualsevol altre lloc, encara que sigui gratuït. Tancam.

Les raons són profundes i inexorables.

Aliada amb la Covid, la pandèmia de la beneficència, que ho regala tot al pobre manco la dignitat, ens ha empestat. Ha convertit els marginats en ganduls. Hem lluitat 12 anys –6 a la Casa Llarga i 6 a la nau de Can Valero– per la utopia de la dignitat del pobre mitjançant el treball. Hi hem deixat la pell amb totes les ajudes i totes les il·lusions. Ens retiram trists, però tranquils de consciència.

Ara, les persones que toquen a les portes de Can Gazà són tots malalts irreversibles. D’ara endavant ens dedicarem als que podríem anomenar els marginats dels marginats. Complirem l’objectiu principal d’atendre “l’exclusió social extrema amb malalties invalidants donant suport a la Xarxa de l’exclusió social establerta per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS)”.

Amics, germans, protectors, altruistes, solidaris…, us necessitam.  desesperadament. Tenim tres mesos per treure el màxim de profit a  una nau de dos mil metres farcida de meravelles de tot gènere.

Si no fos per la Covid l’armaríem grossa, faríem de tot i molt. Encants, subhastes, festes, primers dissabtes, rifes, sopars, balls, foguerons, concerts, conferències, trobades… Tot això ho hem fet al llarg de 12 anys. Però ara tot – tot! – depèn de la vostra ajuda, generositat i propaganda…

Tendrem obert cada dia els matins de 9 a les 13 hores. Però per a comandes excepcionals, com per exemple una camionada d’ornaments o un moble valuós, o una pintura cèlebre, o un piano, o les andròmines de tot un bar… o una curiositat amb ganes d’emprenyar,  val a dir per motius de pes, obrirem la nau a qualsevol hora del dia i de la nit. Bastarà que marqueu el número de telèfon  608862892 o escrigueu al correu administracio@cangaza.cat.

Us demanam un favor immens. Alliberau-nos de la pena d’haver de dir que no a les vostres ofertes. Gràcies. Infinites gràcies per la vostra generositat, però ara ja no podem acceptar res. Res de Res. En castellà s’entén millor: ”Llevarse todo. Traer nada”.

Amics, alliberau-nos de la pena infinita d’haver de tancar fent que en aquests tres mesos traguem el pressupost d’un any.

Agraïts i esperançats, us oferim gangues de miracle.

SETEMBRE, OCTUBRE I NOVEMBRE DE 2021

CAN GAZÀ I LA NOVA NORMALITAT

A Can Gazà també maldam per sobreviure a la nova normalitat, com no podria ser d’altra manera. No obstant, com que la perplexitat i l’embadaliment presideixen el casal i cada cop amb més rotunditat, raó per la qual hem incorporat el dubte i l’estranyesa permanents a la nostra manera de viure el present, no ens esvera gaire aquesta inquietud generalitzada que mira més la butxaca que no la salut.

És clar que patim per la gent que ho comença a passar malament; clar que veim el panorama desolador, sí, gens engrescador, també, però malgrat tot creim que la força som nosaltres i que si som capaços d’activar-la a plena potència, no tenim aturador. La responsabilitat ben entesa, com la caritat, comença per un mateix. I és la responsabilitat individual, que hem de posar en marxa, ara més que mai, perquè és l’única manera de mancomunar-la i que esdevingui la veritable corretja de transmissió als nostres representants polítics a fi que prenguin les mesures que beneficiïn a tothom i no sols a un grapat.

Per molt que ens dolgui, no ens estranya gens que els que remenen les cireres del turisme nostrat, considerin que l’obligatorietat de les màscares restarà visitants. I la veritat és que no hauríem de voler ningú que no volgués fer allò que feim –o hauríem de fer- tots per prevenir-nos de la COVID-19, que no se n’ha anat, que és aquí i segueix fent mal. Si la màscara genera angoixa, ens deim amb molta sornegueria, què deu generar la misèria? Per tant, en sortir de casa, tothom amb màscara i sense excuses, que ens hi jugam la salut i quelcom més.

Per tot plegat, ens solidaritzam amb tots els sectors de feina i totes les persones que ara mateix passen per lloc estret i no tenen gens aclarit el demà mateix. I d’entre tots, volem que el nostre escalf arribi al sector de la cultura, amb qui hem establert moltes complicitats i que tantes vegades ens han ajudat. Actrius i actors; músics; artistes en general; productors d’espectacles; promotors… Des d’aquest recer de la necessitat més extrema, que és Can Gazà, creim fermament que és la cultura la que ens fa lliures i, per això, responsables del bé comú.

I ja que hi som, feim un prec general: que passeu pel Taller Marginàlia, que està obert tots els matins de dilluns a dissabte de 9 a 13 hores al polígon ciutadà de Can Valero, en el carrer d’Asival número 4. Com sempre, hi trobareu objectes decoratius, mobles, llibres i roba que demanen una nova oportunitats de servir, com ho reclamen els residents. Pensau que és el nostre modus vivendi, això és la nostra manera de guanyar-nos la dignitat. Hi sereu molt ben rebuts si duis la màscara, evidentment.

REOBERT EL TALLER MAGINÀLIA

Avui dilluns dia 8 de juny, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, ha reobert el seu Taller Marginàlia, en el Polígon Can Valero, carrer d’Asibal 4, DE Palma, després de 95 dies clausurat per la crisi sanitària de la COVI-19.

Tindrem obert de dilluns a dissabte de 9 a 13 hores i, com sempre, hi trobareu objectes decoratius, mobles, llibres i roba que demanen una nova oportunitats de servir, com ho reclamen els residents.

No cal dir que, ara més que mai, necessitam l’escalf, el suport i el compromís dels amics per acarar amb les màximes garanties la crisi que ja plana damunt de tots.

Veniu!

ÈXIT DE LA TORRADA DE CARNAVAL DEL TALLER MARGINÀLIA

Al Taller Marginàlia s’ha celebrat avui matí el cinquè Vermut del Primer Dissabte que en aquesta ocasió ha pres la forma de torrada tot aprofitant les escorrialles del mes dels foguerons per excel·lència, el gener, i els preparatius inicials del carnaval, que tindrà lloc a final d’aquest mes de febrer que estrenam avui.

La colla de xeremiers formada per John Lambourne i Joan Miquel Tramullas han cridat a la festa que s’ha celebrat a l’entorn del Taller Marginàlia.

Jaume Santandreu, en el Parlament de benvinguda, ha recordat que avui, excepcionalment, en el taller hi eren tots els residents de Can Gazà perquè “volem que sigui un signe de la nostra postura davant la societat. Una expressió festiva de la nostra relació amb aquelles persones de boníssima voluntat que encarnen el paper de benefactors. Solidaritat, per nosaltres, per damunt de tot i de tots, és compartir. És proclamar amb xeremies, foc i fum, que sou a ca nostra perquè és ca vostra”. Alhora ha recordat que “la desgràcia del marginat no és la pobresa, sinó la manca de dignitat”. Per això, per mirar de recobrar l’honorabilitat perduda, entre molts altres projectes, s’han engegat aquestes trobades mensuals.

Per la seva banda, Jaume Mateu i Martí, president de Can Gazà, a banda d’agrair l’assistència dels congregats, els ha demanat que ajudin a fer molt extensiu l’efecte crida que es vol imprimir a aquesta trobada mensual perquè és gràcies als amics que es comprometen amb la causa de l’exclusió social extrema que es pot mantenir el projecte assistencial gazanenc.

Santa Viridiana Buñuel, que, com ha assenyalat Jaume Santandreu la va vacunar contra la beneficència i la va curar del complex de redemptor, ha volgut que el seu dia fos radiant i molt apropiat per fer la torrada a l’aire lliure.

TERCER VERMUT DEL PRIMER DISSABTE A MARGINÀLIA

Jaume Mateu i Martí, president de Can Gazà, institut contra l’exclusió social, reflexiona sobre els Vermuts del Primer Dissabte després de celebrar la tercera edició.

TERCER VERMUT DEL PRIMER DISSABTE A MARGINÀLIA

Dissabte passat en el Taller Marginàlia, la nau que Can Gazà, Institut contra l’exclusió social té en el polígon ciutadà de Can Valero, va tenir lloc el tercer Vermut del Primer Dissabte que anà a càrrec dels amics molt més que fraternals de l’associació Horizonte. La coral d’aquest club solidari (Nostàlgics de s’Horizonte) ens cantà les primeres nadales d’enguany i la resta de membres ens oferiren una mostra suculenta de tots els dolços típics d’aquests dies. Val a dir que la trobada va ser un èxit absolut.

Un reeiximent que per als residents i l’equip responsable de Can Gazà té un valor extraordinari. Obrir i mostrar la nostra dedicació a l’exclusió social més severa de Mallorca costa molt perquè, per molts d’esforços que dediquem a la visibilització d’aquesta realitat humana tan punyent, la marginació mallorquina més arraconada no deixa de ser el cul d’una societat que ho consumeix tot amb una voracitat monstruosa, des del medi natural fins al medi humà més fràgil. Per això, veure que la crida que feim cada primer dissabte de cada mes rep una resposta tan positiva, ens suposen molts de cavalls de força.

És clar que, malauradament, encara no basta; que les exigències superen amb escreix les inversions, però anam pel bon camí.

Una de les dèries de l’equip responsable de Can Gazà és voler arribar a com més persones millor a través de l’art, de la creació. Per això, feim córrer llibres, organitzam concerts i debats. Els vermuts dels primers dissabtes s’emmarquen dins aquest projecte de tan ampli abast i comprovar que a cada sessió s’atansa a la nau gent nova, persones que ens descobreixen i de la descoberta en treu conclusions molt positives, ens encoratgen a seguir fent camí hipercrític en la dignificació de la marginàlia més depauperada.

Per això, cal donar les gràcies més sentides als nostres amics de l’Horizonte i a totes les persones que vingueren a fruir de les nadales més primerenques.

GRÀCIES PER LA VOSTRA SOLIDARITAT. LA CAMPANYA DE SUPORT SEGUEIX

CAN GAZÀ, Institut contra l’exclusió social, vol donar les gràcies públicament a totes aquelles persones que han atès fins ara la nostra demanda d’ajut. No donam per conclosa la campanya, perquè seguim necessitant el suport dels amics, que són molts, però sí cal agrair la solidaritat rebuda fins ara que ens permet de seguir apostant pel projecte del Taller Marginàlia.

Us recordam que podeu seguir fent les aportacions als nostres comptes de

CaixaBank ES81 2100 1406 1402 0009 0834
Caixa Colonya ES65 2056 0009 7510 0107 9720 i
Bankia ES55 2038 3487 7960 0018 3033

Al mateix temps i atès que ens acostam a Nadal, us convidam a passar pel Taller on, a més de mobles, llibres, roba i elements decoratius, també hi podreu trobar elements nadalencs per ornar les llars.

Us recordam que tenim obert els matins de dilluns a diumenge de 9:00 a 13:00h i els horabaixes de dilluns a dissabte de 16:00 a 18:30h.

CRIDA DE CAN GAZÀ EN DEMANDA D’AJUT

El «Taller Marginàlia», el projecte més ambiciós de Can Gazà, ICES, és un desafiament gran que compartim amb els nostres amics des de fa tres anys. Aquest programa ocupa els residents que es troben en millors condicions de salut i pretén contribuir a la seva recuperació personal. En aquest taller, els mobles, la roba, els llibres i fins i tot les utopies hi troben una nova oportunitat de ser útils. Així, el vaixell insigne de Can Gazà demostra dia a dia que és el millor agent socialitzador dels residents, raó per la qual tots els esforços que s’hi dediquen són pocs.

Assumir els costos del lloguer i de manteniment, però, en ser una entitat petita, se’ns fa molt costa amunt per la qual cosa, per l’envergadura del projecte, des de l’inici demanam als nostres amics si volen contribuir a l’assumpció d’aquest repte aportant-hi un mínim de 10 euros mensuals.

Ara, en passar per un moment econòmic delicat, us tornam a demanar la vostra col·laboració.

En cas d’acceptar ajudar-nos, us demanam que us poseu en contacte amb la vostra entitat bancària perquè ens ingressi, en el termini que vulgueu (mensualment, semestralment o anualment), la quantitat que decidiu al nostre compte de:

CaixaBank ES81 2100 1406 1402 0009 0834 en concepte de “Tallers.

En aquest enllaç DOMICILIACIO_TALLERS es pot descarregar l’imprès de l’autorització bancària per fer efectiva aquesta col·laboració que se’ns ha de retornar degudament complimentada.

També ens podeu ajudar molt fent arribar aquesta petició als vostres cercles d’amistats per tal d’aconseguir portar endavant aquests tallers tan necessaris.

Davant la delicada situació econòmica per la que passam, cal dir que seran molt ben rebudes les aportacions econòmiques que no s’adiguin amb aquesta proposta. Per això, a més del compte a CaixaBank, en tenim oberts a

Caixa Colonya ES65 2056 0009 7510 0107 9720 i a

Bankia ES55 2038 3487 7960 0018 3033

Per qualsevol dubte, aclariment i per comunicar-nos que s’accepta la proposta, cal posar-se en contacte amb nosaltres a través dels nostres correus electrònics: administracio@cangaza.cat, cangazaices@gmail.com o per telèfon al 609 318 204.