En pocs dies he parlat amb persones que treballen en distintes entitats que atenen l’exclusió social i totes elles es queixen amargament de la gestió que, sobre aquesta població, du a terme l’IMAS, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials. No dic els noms perquè no he demanat permís per fer-ho -tampoc no es tracta de cap manifest- però tant és: el malestar que frega el desesper és més que manifest.

La queixa principal és l’endarreriment -en general més de set mesos- en el cobrament de lloguers o de serveis prorrogats en espera de la signatura dels nous convenis.

N’hi ha més; per exemple, la convocatòria pública d’ajudes econòmiques per a entitats que duen a terme activitats de suport als serveis socials d’atenció primària i activitats de suport per a persones en situació d’exclusió social amb problemes afegits de salut d’enguany, encara no s’ha publicat i estam a l’equador del mes d’octubre!

I malgrat aquest innegable maltractament institucional, aquestes entitats segueixen atenen les persones i donant el servei com si res no passàs. I no protesten ni munten cap espectacle perquè no poden ni volen distreure l’atenció que presten.

Ignor si hi ha altres col·lectius i entitats en la mateixa situació però em sembla que no; asseguraria que ens tracten així perquè l’exclusió social segueix bandejada. I si no és així que ho demostrin.

Jaume Mateu i Martí

President de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social